dissabte, 14 de novembre de 2015

Presentació a Reus d'Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l'Ebre

Aquest llibre no l’havia de fer jo. L’havia de fer un altre, però no tenia temps. I em va recomanar a mi, la qual cosa li agrairé tota la vida. Aquest home es diu Baltasar Casanova -qui firma el pròleg d’aquest llibre-, i havia llegit el meu últim llibre fins al moment, Esmorzars de l’Ebre. Ell va tenir clar que havia de ser jo, qui havia d’escriure aquest llibre. I em va facilitar el contacte  amb la Judit i el Xavier, els meus editors de Sidillà. Un dia d’hivern, gris, ventós, ens vam trobar al Déu n’hi do, a la plaça del Mercadal, aquí a Reus, i vaig acceptar l’encàrrec.
Aquest, en un principi, havia de ser un llibre de llegendes. La continuació de Llegendes de mar de la Costa Brava, escrit per Miquel Martín i també editat per Sidillà. Però, des de la primera entrevista, em vaig trobar que els pescadors d’aquesta mar, la mar que va de Calafell a les Cases d’Alcanar, no en gastaven, de llegendes. Curiosament, eren especialistes en tocar de peus a terra. Perquè, per treballar enmig de la mar, s’ha de ser molt pràctic, molt pragmàtic, i per molt que s’encomanin a la Mare de Déu, o que facin conjurs al Déu dels Vents, els pescadors no se’n sortiran si no és amb les pròpies forces i coneixements.
Les llegendes, però, van resultar ser els mateixos pescadors i la gent de primera línia de mar. Perquè he descobert persones molt especials, molt diferents. Diferents de nosaltres, gent de terra endins, però també diferents entre ells mateixos. Cada entrevista, cada capítol, aporta una mirada –o diverses mirades- sobre la mar per part de la gent de la mar. I un podria pensar que sempre és la mateixa mirada, però no és així. En tot cas, són complementàries. Cadascú aporta el seu matís. Cadascú pinta la mar a la seva manera.
Mirat així, sí que ha sortit un llibre de llegendes. I m’atreviria a dir més: aquest és un llibre de Caràcters, en majúscula, perquè els perfils de cada personatge estan molt ben definits. Quin caràcter el de Vicent Margalef, de l’Ametlla de Mar, i de Carlos Rom, de Cambrils, i de Ximo Carboner, de la Ràpita, i del Ros de la Guita, del Serrallo, i de tots els que naveguen en aquest llibre!
I ajuda a definir-los, als personatges, la llengua que parlen, les paraules que fan servir. He volgut respectar, i els meus editors també, la particular llengua que parlen a cada poble de la nostra mar. Perquè no parlen igual a Calafell que a Deltebre, ni a Altafulla que a l’Ampolla. Paraules referides al vents, als estris de pesca, al nom dels peixos, frases fetes que beuen de la cultura de la mar... El llibre n’és ple.
Però aquest, deixem-ho clar, no és un llibre de llegendes. És un llibre de les històries que m’han contat la gent de la mar. Un llibre d’històries. Una història d’històries. Perquè en aquest món, tothom té una història per contar. Tothom, sense excepció. Qui no podria explicar, doncs, la seva particular història amb la mar, aquest element que tant fascina, que enganxa tant, tan canviant de forma i color, amb aquell aroma tan particular?
El resultat, el trobareu a les pàgines d’Històries de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre. No us voldria avançar gran cosa: voldria que us hi endinséssiu com m’hi vaig endinsar jo el primer dia que vaig entrevistar el primer pescador. Jo només sabia que no sabia res, i això era el més bonic de tot. Que no sabia res.
Per cert, no us penséssiu que ara sé gaire cosa més. Però no es tracta d’això. Sabeu de què es tracta? Que sigueu vosaltres, tots i cada un de vosaltres, els que vulgueu saber-ne més. De la nostra mar, i més enllà de la nostra mar.

Moltes gràcies. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada