dijous, 24 de febrer de 2011

Fugir d'estudi

En els temps que corren, fins i tot ells es veuen amb cor de donar lliçons de moral. I ho fan de forma decidida, amb una determinació digna d’admirar. Van tots a una, com els habitants d’aquell poble que no vull recordar. Cadascú imparteix la classe que li pertoca, però el missatge, en essència, és el mateix: deixar clar que més enllà de la seva veritat hi ha l’abisme, decidir què està bé i què mereix una ebullició perpètua a les calderes del Pere Botero.
Per demostrar que tenen la raó no els fa res recórrer a la por, al temor, a l’advertiment que tot canvi pot resultar perjudicial per a la nostra integritat. Dibuixen un futur incert, apocalíptic si cal, per tal d’exemplificar què passarà si els seus enemics -mai els seus rivals- agafen massa protagonisme. S’ha de conservar el mateix estat, vénen a dir, perquè sinó la cosa pot fer la fi del cagaelàstics.
Per deixar palès que estan en el bon camí contraposen el seu discurs, únic, gran i lliure, a la munió interminable de discursets que només busquen crear confusió i malestar. Com ha de ser positiu el desgavell, ens pregunten, si no es pot arribar a cap conclusió sobre el que és correcte i el que no? Com no ha de ser l’encertat el nostre ideari, continuen, si és coherent, i clar, i resta inalterat des de fa vora setanta anys?
Per convèncer-nos que la seva opció és la millor, els falta temps per desqualificar totes les altres. I, de retruc, els professors que tenen la gosadia d’ensenyar una moral diferent de la seva. Per no parlar dels que li canvien el nom i li atribueixen el malnom d’ètica! D’aquesta manera, l’elecció queda reduïda a dues possibilitats: o un reng d’ensenyaments sense suc ni bruc o la seva forma de veure el món, que apareix als nostres ulls com la menys dolenta.
Ara bé, de la mateixa manera que fins i tot ells tenen dret a impartir classes de moral -o de doble moral-, nosaltres també tenim dret a fugir d'estudi, a fer campana. Si de veritat pensem que no ens poden ensenyar res de bo, que no ens poden ajudar a ser millors, que no tenen res a aportar a la nostra construcció com a persones, quin sentit té quedar-se a classe? Per la part que em toca, com que crec que no hi ha res més inútil en aquest món que escoltar-los, prefereixo invertir el temps en activitats més gratificants. Com per exemple, en una bona becaina.


Nota: Aquest article va aparèixer al número 105 del quinzenal SomGarrigues (del 27 de febrer a l'11 de març de 2004)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada