diumenge, 27 de febrer de 2011

L'esperit de l'avi Siset

Si l'avi Siset pogués ser aquí segur que estaria content. I ho estaria perquè el seu consell no ha caigut en sac foradat, tot i que ja fa temps que mal vent se'l va emportar. Veuria com, entre tots, hem arrencat l'estaca on estàvem fermats, una estaca que tot i estar corcada, es va resistir fins a l'últim moment.
Ja ho deia ell fa un grapat d'anys: "Si estirem tots, ella caurà, i molt de temps no pot durar, segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar". No es cansava de repetir-ho al jove Lluís en les converses que tenien a sota el portal, just abans que sortís el sol. Tot i que el noi li responia amb la incredulitat i la impotència de qui s'escorxa les mans per no moure-la ni un pam, en Siset no perdia mai la fe en la seva màxima.
Va ser aquesta fe, precisament, la que va portar a tota una generació a deslliurar-se de la més feixuga de les estaques. Ara, fa pocs dies, hem viscut una experiència molt semblant a aquella. Ens ha costat déu i ajuda arrencar de soca-rel l'estaca que ens havien clavat, sense que ens n'adonéssim, davant dels nassos. Però ho hem aconseguit gràcies a un esforç col•lectiu, a una acció popular -sí, popular-, cívica i democràtica. Ho hem aconseguit a base de fer renéixer l'esperit de l'avi Siset.
Però si l'hem ressuscitat és que abans estava mort, a tot estirar mig mort. Havíem oblidat durant més de vint anys que, com diria aquell, el poble unit mai serà vençut. I el més gros de tot, havíem oblidat qui eren els que aprofitarien el més petit descuit per endinyar-nos-la de nou. I així ens ha anat: a corre-cuita, cames ajudeu-me hem hagut de desfer el que d'altres havien fet amb tota la paciència -i tota la barra- del món.
Per tant, si volem que no ens la tornin a clavar -en el bon sentit de la paraula, s'entén- més valdria que conservéssim fresc en els nostres cors l'esperit de l'avi Siset. I que, enlloc de quedar-nos mirant els nous vailets del portal estant, estiréssim el coll per cantar-los la cançó que mai no haurien d'oblidar.

Nota: Aquest article va aparèixer el 26 de març de 2004 al SomGarrigues Weblog, el precedent de la web actual del SomGarrigues. Com podreu comprovar en les properes setmanes, els articles del SomGarrigues Weblog, que només van sortir en format digital, són una mica més pujats de to que la resta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada