dijous, 28 d’abril de 2011

Oli de roca

Avui són les crisis de l’Iraq i Veneçuela, la crisi de la petrolera russa Yukos i el terrorisme internacional, ahir era el conflicte palestino-israelià i la Guerra del Golf, i demà potser serà la successió monàrquica a l’Aràbia Saudita. Sempre hi ha excuses per explicar l’augment de preu del petroli, tantes com permet la imaginació humana. Però el ben cert és que aquestes excuses només busquen amagar, darrera un teló conjuntural i senzill, un rerafons estructural, de gran abast i molt més complex.
Perquè no cal oblidar que les reserves de petroli cada cop són més escasses. Alguns en fixen el defalliment d’aquí a vint anys, d’altres els donen cinc dècades de vida, els més optimistes ho allarguen una mica més... Al ritme que consumim és impossible que hi hagi petroli per a tots a mig termini, i més si tenim en compte el ritme imparable de creixement de la Xina, un país que supera els mil milons d’habitants.
També s’ha de tenir en compte que els preus pugen perquè n’hi ha uns quants que es dediquen a especular amb l’or negre, a treure’n el màxim rendiment en situacions d’incertesa i crisi mundial. Com més mal dades van, més car ofereixen el producte, al·legant el perill que els suposa produir-lo, distribuir-lo o comercialitzar-lo. No hi ha res com jugar la carta de la por per decantar la partida a favor seu.
A més, si a aquests dos factors s’hi afegeix la manca d’alternativa a l’oli de roca com a font energètica, la cosa pren unes dimensions, pel cap baix, apocalíptiques. Com funcionaran les nostres fàbriques, les nostres calefaccions, els nostres cotxes, camions, tractors, excavadores, avions o autobusos en cas d’esgotament del producte? Molta gent no se n’adona, però suposa un risc molt gran, immens, bastir una societat sobre els fonaments del petroli. En qualsevol moment els fonaments es poden convertir en un sorramoll que pot engolir tot un país cap al fons.
Tots aquests són problemes estructurals, "de gran calado", com dirien en castellà. I a problemes estructurals, el millor que es pot fer és aplicar solucions igualment estructurals. Que falla el petroli? Doncs busquem energies alternatives. Invertim en energia eòlica, solar, o en la derivada de la fusió d’uns fesols, un pam de botifarra negra i un bon raig d’oli d’oliva –de més verdes en maduren. Que no podem fer rutllar els vehicles amb gasolina? Doncs fem-ne d’elèctrics, home, que no costa  res!
Aquest últim aspecte exemplifica a la perfecció un dels disbarats més grossos dels temps que corren: les patents de molts ginys que funcionen amb energies diferents i a la llarga qui sap si més barates que l’oli de roca estan en mans d’empreses petrolíferes. O sigui, que en aquest món hi són per a fer quartos i només per a fer quartos. I quan no puguin passar per més i se’ls buidi la bossa –de petroli-, ja es cuidaran de posar al nostre abast, vehicles que funcionaran, si cal, amb l’energia derivada de la fotosíntesi vegetal. Si arriba aquest dia, serà una gran notícia per al medi ambient, però no dubteu que seran elles qui vendran les plantes. 


Nota: Aquest article va aparèixer el 20 d'agost de 2004 al SomGarrigues Weblog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada