dijous, 7 d’abril de 2011

No em xoca

No n’hi ha prou que les gelades fotessin de creu els olivers de les Garrigues. Ni que emboiressin el futur de molts pagesos que han acabat renunciant a la terra com a forma de guanyar-se la vida. Ara la comarca viu sota els efectes del que podríem qualificar, en llenguatge més o menys esotèric, més o menys fantasmagòric, de la maledicció del Pla de Xoc.
En principi, el Pla de Xoc es va concebre com una forma de compensar la disminució dels ingressos que suposaria no poder produir durant unes quantes collites. A través d’ajuts directes a la renda –o pagaments trinco-trinco, vaja- es volia garantir als agricultors un mínim perquè poguessin fer front a despeses fixes com el manteniment de la maquinària, el combustible o els adobs. Amb aquesta finalitat, es van graduar una sèrie d’ajuts en funció del mal que tinguessin els arbres i de l’altura a què s’haguessin de tallar: com més avall havia de tirar el xerrac o la motoserra, més indemnització.
Davant d’aquest panorama, n’hi va haver més d’un que ràpidament va pensar com aprofitar al màxim la nova situació. I a fe de déu que la van trobar, la manera d’esprémer la mamella! Van començar a tallar indiscriminadament tot oliver amb els mínims símptomes d’haver estat escaldat pel fred. No hi feia res que tardés un parell o tres d’anys a recuperar-se. A vegades no feia falta ni que l’arbre estigués mort. El tallaven i així s’asseguraven una compensació que podia superar, amb escreix, el rendiment que en treien en un any normal. Fins i tot es va donar el cas que moltes finques ermes, les quals feia dècades que es dedicaven a la vida contemplativa, van recuperar la joventut gràcies a què els amos es van adonar que d’allí s’hi podia treure més suc que el de les olives.
La qüestió és que molta d’aquesta gent, a hores d’ara, ja ha cobrat. I en massa casos ho ha fet més que els pagesos que s’han dedicat en cos i ànima a recuperar els olivers. Quina paradoxa, per dir-ho suaument, que els que demostren menys miraments amb la terra s’hagin de quedar amb un tall tan gros, mentre que els treballadors de veritat s’hagin de conformar moltes vegades amb les engrunes! Sembla, tenint en compte els efectes, que el Pla de Xoc només serveixi per perpetuar el triomf de la picaresca sobre la constància en el treball.
Tot i així, tinc l’estranya impressió que l’administració frenarà en sec aquestes pràctiques. Que no acabarà de pagar als que miren d’entabanar-la i que reclamarà els calers als qui n’han ingressat més del compte. A hores d’ara, potser ja ha donat instruccions als inspectors perquè regirin fins a l’últim racó de les Garrigues per tal de comprovar la veracitat dels danys a les oliveres. I m’oloro que no ho farà tant per imposar la justícia, sinó per aprimar les despeses d’uns pressupostos obligats a fer règim.

Nota: Aquest article va aparèixer el 4 de juny de 2004 al SomGarrigues Weblog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada