dijous, 5 de maig de 2011

Aprendre de l'escola

Sovint, quan busco informació a internet sobre els pobles de les Garrigues, em sento com un dels primers exploradors del continent antàrtic: hi ha tanta poca cosa feta i és tan repetitiva que qualsevol novetat constitueix una troballa preciosa. Pocs ajuntaments tenen pàgines en condicions, mínimament elaborades, que facin venir ganes de saber més sobre els seus edificis històrics, els seus costums o la seva gastronomia. A més, els continguts s’assemblen tant que tant és buscar en una web com en una altra. Al final, sempre arribarem a la conclusió que aquella vila té orígens pre-romans, que fa la festa major per la Mare de Déu d’Agost i que té un oli que fa caure de cul... de bo que és, evidentment.
Per sort, la regla té sempre una excepció que l’acompanya de bracet. En el cas que ens ocupa, es tracta de les pàgines de les escoles públiques, aplegades sota el paraigua comú de la web xtec.es. Només cal buscar un centre o una Zona Escolar Rural -que aplega diverses escoles- i ràpidament podrem consultar la història, les llegendes, els costums, els antics oficis, els conreus, la vegetació o fotografies del poble que vulguem. Es tracta de pàgines austeres, humils, amb limitacions tècniques, és cert, però d’un valor incalculable. Per l’esforç que representen i per la quantitat de dades que no es poden trobar en cap altre lloc de la xarxa.
I això ho han fet els nens i les nenes de l’escola amb l’ajut dels mestres, no pas les autoritats comarcals o els ajuntaments. Amb poca cosa més que una càmera fotogràfica, la xarxa d’internet, uns quants llibres de referència i una capacitat interrogatòria que faria parlar les pedres han aconseguit moltíssim. I m’atreviria a dir que molt més que les administracions municipals o comarcals, gens preocupades a fer difusió dels pobles a la xarxa o massa entestades a fer publicitat dels respectius equips de govern.
I el més important: ho han fet sense cobrar ni un ral. Sense demanar res a canvi. Molt diferent de la forma de procedir en els temps que corren, on sembla que totes les activitats humanes estiguin taxades i desglossades per conceptes. Molt diferent d’unes pàgines web que han costat un ull de la cara i que, en algun cas, només serveixen per dir les quatre obvietats de sempre.
Per tant, perquè no es presta més atenció a la tasca dels nostres escolars? Perquè el Consell Comarcal o els consistoris municipals no posen el link –l’enllaç- de l’escola a la web oficial? Perquè no se’ls dóna més recursos perquè modernitzin el material informàtic? Perquè no els demanen ajuda per confegir una pàgina amb cara i ulls, quan en alguns pobles amb prou feines tenen una fotografia de missa i quatre ratlles escrites depressa i corrents?
Creieu-me que val la pena aquest esforç. No produeix compensacions econòmiques, però com a mínim t’omple l’esperit. A mi em va passar quan vaig llegir, a la web de l’escola del Soleràs, perquè el seu terme era tan petit i irregular. Doncs resulta que els pobles d’aquells verals van decidir, un bon dia, repartir-se el territori per treballar-lo i fer-lo produir. Van acordar que ho farien de la següent manera: a data i hora fixa, quan el sol tragués el cap per l’horitzó, els homes de cada poble sortirien cames ajudeu-me en totes direccions. Així, quan es trobessin amb els del poble veí, quedaria establerta la divisòria dels termes.
Però el destí -i encara més l’ésser humà- és molt capriciós, i es va donar que era temporada de figues. I com que l’entorn immediat del Soleràs estava ple de figueres, els homes no es pogueren resistir a fruits tan dolços, saborosos i refrescats per la matina. El que en principi havia de ser una degustació es convertí en gairebé un esmorzar, i quan se n’adonaren... Vatua l’olla! Ja venien corrent els dels Torms, i els de la Granadella, i els de Granyena!
Llavors, tot van ser presses, i com que no podien fer res més, van arrencar a córrer cap als Rasos, fins que es van trobar amb els de l’Albagés. Tot i així, no pogueren compensar la badada, que convertí el seu terme en un dels més esquifits de la rodalia. Per aquest motiu, si avui sortiu del Soleràs cap a Granyena, cap a la Granadella o cap als Torms, ben aviat trobareu els termes veïns. A un quilòmetre més o menys, a tocar de les tàpies del poble. Per aquest motiu, si avui pregunteu per la gent d’aquest poble us diran: “Els del Soleràs sempre fan tard”.
Val la pena o no?

Nota 1: Aquest article va aparèixer el 30 d'agost de 2004 al SomGarrigues Weblog.


Nota 2: L'escola de la foto no és al Soleràs, però és a les Garrigues. A quin poble?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada