dijous, 26 de maig de 2011

El més calent és a l'aigüera

La iniciativa d’alguns alcaldes del Segrià per constituir-se en subcomarca podria semblar, a simple vista, una bestiesa. O una forma de pidolar una subcapitalitat per a Artesa de Lleida, Albatàrrec, Sudanell o Torres de Segre. Fins i tot podria parèixer, als ulls de l’expansionisme borgenc, una conspiració perquè les Garrigues mai més pogués recuperar els territoris –grans, rics i humits territoris, per cert- situats a l’oest del Cogul i de Granyena.
Però jo crec que això respon a motius ben diferents, i força ben fonamentats. Sense estar d’acord a reclamar una subcomarca per a pobles com Puigverd, Artesa, Aspa, Alfés, Alcanó, Sunyer, Torres, Sudanell, Montoliu i Albatàrrec, perquè resultaria ineficient i geogràficament un embolic, no puc deixar d’entendre què els motiva a fer-ho: la decisió de la Generalitat no construir el futur aeroport de Lleida a Alfés.
De ben segur que això ha molestat, i molt, els alcaldes d’aquests pobles, els quals en alguns casos ja tenien en marxa plans de creixement urbanístic. Confiaven que l’aeroport fos el motor que acabés de dinamitzar pobles com Aspa, per exemple, que està en peu de guerra des de la decisió del Govern de limitar la zona de regadiu del Segarra-Garrigues per criteris de protecció de les aus estepàries. O com Alcanó, un poble que tot i la proximitat amb Lleida –un quart d’hora escàs- no fa sinó perdre habitants.
Per tant, s’han sentit poc o gens representats per la Generalitat, la qual no ha fet cas de les seves demandes per fer l’aeroport a Alfés. Els han tirat una gerra d’aigua freda i gelada a les seves il·lusions, els han donat una carabassa ben grossa. I no només a ells, sinó a la gran majoria de la gent d’aquestes contrades, que veien en la infrastructura el miracle que esperaven per sortir de la misèria –la Granadella, Llardecans o Maials queden a menys de mitja hora d’Alfés.
No és gens agosarat fer aquesta afirmació. Com tampoc ho és que els contraris a Alfés no passaven de quatre ecologistes i, potser, els que hi tenien a perdre amb la competència d’un nou aeroport. Això últim explicaria la demora i el posterior rebuig de l’obra, perquè en d’altres casos d’agressió més clara al territori els projectes s’estan portant a terme. La construcció d’una pista d’esquí a la Vall Fosca n’és un exemple claríssim. Per cert, aquest projecte també compta amb el suport de la gent dels pobles veïns i el rebuig dels ecologistes.
Així doncs, s’hauria de veure la iniciativa del Segre Sud-Est –curiós subnom per a la futura subcomarca- no tant com una reacció infantil dels pobles que no han vist satisfetes les seves pretensions, sinó com un toc d’atenció al Govern. Un toc d’atenció que revela descontentament, sensació d’abandó i haver deixat escapar un tren que difícilment tornarà a passar... encara que hi posin vies noves.

Nota: Aquest article va aparèixer el 3 de setembre de 2004 al SomGarrigues Weblog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada