dijous, 19 de maig de 2011

Una de braves i una Coca-Cola (de llauna) natural

No sé com vaig trobar el bar. Potser me’l va recomanar la Jo Sancho, que treballava amb mi, potser m’hi vaig fixar quan sortia de Caixa Tarragona. El cas és que vaig entrar a La Mossada, a l’avinguda de La Salle de Reus, i vaig demanar al Sisco Gorga unes patates braves i una Coca-Cola de llauna. Les primeres vegades la bevia freda, però a partir de cert dia la vaig voler natural. Potser estava refredat, potser era estiu i no volia suar.
Les braves de La Mossada s’han de tastar. Tallades punxegudes, saladetes, ben torradetes. Abrigades, embolcallades amb una dotació generosa de salsa rosada, clapejada de piquets vermells, fina i cremosa, picant però gens coenta.
No hi esmorzava cada dia. Un cop cada setmana, cada dues, cada tres. D’aquesta manera, el dia que hi anava, feia festa major. Perquè era un goig degustar, una a una, les patates banyades en salsa. Perquè era un plaer sucar el pa de molla tendra i estreta a la salsa brava. Perquè, abans o després de rebre les braves, llegia. Diaris esportius i d’informació general; novel·la, assaig, poesia, contes i dietaris.
A La Mossada curava les penes. Sortia desfet i atrotinat de la feina i hi tornava amb ulls frescos i positius, fart i feliç. Ara que fa temps que no hi vaig, perquè ja no treballo a Misericòrdia, enyoro les patates vitamíniques i reviscoladores del Sisco. Quan no pugui aguantar més, hi tornaré.

13 comentaris:

  1. Si el Sisco llegeix el tu post de ben segur que et convidarà a les patates, ja que amb la teva descripció farà algun client més.
    A mi em cau una mica lluny, si fos més a prop les anava a provar.

    Salutacions.

    ResponElimina
  2. Ignasi,

    En aquesta hora i amb la gana que tinc últimament, t'asseguro que et faré cas i tastaré aquestes braves!!!

    Salutacions de la Carme R. del "Centre"

    ResponElimina
  3. Però amb Coca-cola ? Segur que et podien servir algun vinet per fer-ho passar millor.
    Lluís Puig

    ResponElimina
  4. Carme, espero que t'agradin! I Puig: a mi m'agraden amb coca-cola, amb cervesa, amb un bitter... Tot són gustos.

    ResponElimina
  5. les millors braves son les del Bar Ismael de gandesa pero en diferencia!sort!

    ResponElimina
  6. Molt molt bones, Anònim! I hi afegiria les del Bar Roma, de Lleida! I les de La Mossada, és clar...

    ResponElimina
  7. Ehhh!!!! Les del bar Roma de Lleida eren genials... m'has fet evocar els meus temps d'estudiant a la UdL. Quins records!!
    Beatriu

    ResponElimina
  8. Beatriu, lo primer dia que vaig tastar les braves del Roma vaig plorar... De l'emoció i de la picor!

    ResponElimina
  9. Vaig conèixer el "Som Garrigues" fa cosa de tres anys, gairebé de casualitat, un vespre a Torrebesses. I desconeixia l'expressió "broma plana", que m'ha agradat molt i que dóna per a moltes interpretacions. Salut!

    ResponElimina
  10. Al costat de Torrebesses hi ha el meu poble, Lluís: Sarroca de Lleida. Records!

    ResponElimina
  11. Com bé saps, encara me n'he anat més lluny que tu, d'aquelles rodalies. Però mai no és tard per agarair-te aquests records, i aquests consells que qualsevol dia podria seguir...Bé, tampoc m'hi trobaràs amb una Coca-cola en llauna -encara que l'hagin envasat a La Selva del Camp-.

    ResponElimina
  12. Gràcies pel teu comentari (i per tot lo altre), Eduard!

    ResponElimina