diumenge, 12 de juny de 2011

Borges Districte Federal

Les pugnes entre els pobles de les Garrigues ja no són el que eren. Ara la gent està més en contacte, més barrejada, ja no veu els col·lectius veïns com a rivals. Més aviat, diria que els veu com a companys de viatge en el camí cap a la misèria.
Només queda una feble rivalitat envers la capital de comarca, a la qual, periòdicament, se l’acusa de centralista, acaparadora i de tenir els fums pujats. Les Borges Blanques, per tant, s’endú tots els cops, sobretot per part dels seus immediats veïns geogràfics. Tant és així, que els d’Arbeca, o els de Juneda, o els de Castelldans, o els de Cervià... han inventat uns gentilicis que resumeixen i simplifiquen la idea que tenen dels ciutadans del cap i casal: borjuts i borjudes.
Fins aquí, res d’estrany. Ja acostuma a passar, que els petits es contrapunten amb el gros per reclamar un tracte més just i igualitari, per autoafirmar-se o simplement per tocar allò que no sona. El que no està tan vist és que el gros encara s’hagi de buscar un contrincant més fort per tal de reproduir els mateixos vicis. En el cas que ens ocupa, els borgencs i les borgenques –ara segons la denominació oficial- projecten la seva rivalitat cap a les mollerussenques i els mollerussencs. De Mollerussa, vaja.
Els acusen de xuclar totes les inversions importants dels últims anys gràcies a la bona sintonia que han tingut amb el poder polític. Per això a Mollerussa tenen uns polígons industrials com déu mana i a les Borges no, per aquesta raó a Mollerussa tenen piscina coberta i a les Borges no, per aquest motiu a Mollerussa tenen parc de bombers professionals i a les Borges sembla que s’hauran d’acontentar amb un parc de bombers voluntaris... L’explicació última sempre rau en la capacitat de Mollerussa d’aconseguir el toquet de gràcia dels que manen.
El desenvolupament de Mollerussa durant les últimes dècades no s’ha explicat per l’actitud emprenedora dels que hi viuen, no. Deu ser casualitat, doncs, que a la capital del Pla d’Urgell hi facin un grapat de fires importants i a les Borges només una, o que Mollerussa hagi prosperat més tot i tenir una xarxa de comunicacions menys completa que la de les Borges –compte, menys completa no significa de menys qualitat. Si en un costat de la balança hi poseu una autovia i una via de tren ronyosa, la que va a Manresa, i en l’altre hi col·loqueu una autopista, la carretera de la costa i la via on hi circulen tots els trens d’entitat que uneixen Madrid i Barcelona, sembla bastant clar cap a on es decantarà: cap a les Borges.
També deu ser casualitat que, tot i ser la capital, les Borges no sigui prou bona per tenir equipaments que tenen els seus veïns més pobres. Com per exemple,
un cinema. O un teatre. A Cervià i Castelldans passen pel·lícules cada setmana, i a Juneda tenen l’únic teatre municipal de la salvatge garriga, el Foment.
Així doncs, paga la pena queixar-se tant de Mollerussa quan potser no s’aprofiten les pròpies potencialitats? No és una excusa de mal pagador per ocultar que algunes coses no s’han fet bé, o simplement, no s’han fet? O
una manera de negar l’èxit d’aquells que, al contrari, han reeixit en els seus intents? Perquè no es progressa només amb una empenteta, sinó que cal mantenir l’esforç durant tota la cursa...
Millor fóra que les Borges exercís, d’una vegada per totes, el lideratge que la Federació Garriguenca necessita. Un lideratge fort, dur, producte d’una determinació, una paciència i un esforç sense límits. Un lideratge que apostés per la creativitat, per les solucions imaginatives, per intentar anar un pas més avançats que els competidors.
D’acord que això últim no és fàcil, gens fàcil, però per poc que hom hi doni unes quantes voltes sempre pot treure’s suc del magí. Per exemple, que a l’estació de tren de les Borges hi puja una quantitat gens menyspreable de viatgers? Doncs arreglem-la, adeqüem-ne l’entorn, fem-hi comerços que puguin treure beneficis d’aquesta afluència de gent. Instal·lem-hi el parc temàtic de l’ametlla o la seu central del Comando Garrigues, si cal. Però fem-hi alguna cosa, ni que sigui per veure com els de Fondarella, el Palau d’Anglesola, Miralcamp, Golmés o la mateixa Mollerussa –usuaris fidels de l’estació garriguenca, tinguem-ho present- hi amollen els pistrincs.


Nota: Aquest article va aparèixer el 23 de desembre de 2004 al SomGarrigues Weblog.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada