diumenge, 13 de novembre de 2011

Prendre la iniciativa

Les Garrigues és una comarca profundament desequilibrada. Si en volguéssim fer un ràpid esbós, la podríem dibuixar com una balança amb un plat a punt de tocar a terra i l’altre amunt, ben amunt. En un extrem, la majoria de la població, de les indústries, de les empreses de serveis i de comerç al detall. I en l’altre, la força de les explotacions agràries i de les cooperatives com a únic –i feble- element de contrapès.
Això és, precisament, el que passa avui en dia: l’eix Juneda-les Borges-Arbeca concentra la majoria dels elements de creixement de la comarca, i l’àrea que conformen pobles com la Granadella, el Soleràs o Juncosa en resten privats per una deficient xarxa de comunicacions, per l’aigua d’un canal que no arriba o per un despoblament tan evident com amenaçador.
Però entre tots hem de posar fil a l’agulla per començar a equilibrar la balança. I aquesta tasca, primer que res, necessita d’un lideratge decidit dels pobles que compten amb més recursos. Arbeca, Juneda i les Borges han de comprendre que no poden continuar tancats en si mateixos, vivint una realitat que no va gaire més lluny de les relacions que s’estableixen entre ells. Han de mirar més enllà i comprendre que són la locomotora que ha d’estirar tota una comarca. Han de prendre la iniciativa.
En primer lloc, han d’apostar fort per l’Eix de les Garrigues. Han de prendre consciència que no només es tracta d’una carretera que ha de cohesionar un territori, sinó que l’extrem sud –el tram que va de Bovera a Flix- significa la veritable porta d’entrada a les Terres de l’Ebre. Amb totes les implicacions econòmiques que això comporta. I és que, si ho pensem bé, no tot es limita al flux de mercaderies que transita per la carretera de Tarragona.
En segon lloc, han de reclamar amb més contundència el Canal Segarra-Garrigues. El progrés de pobles com Castelldans o l’Albagés en depèn en bona mesura. I també que el futur de molts dels seus vilatans vagi lligat al conreu de la terra. Si no s’opta per aquesta via, llavors no tindran gaire sentit les queixes en cas que la Fira de l’Oli perdi vitalitat i expositors. I és que, si ho pensem bé, no per disposar de l’aigua dels Canals d’Urgell s’han de considerar cobertes les necessitats hídriques d’una comarca.
A continuació, han de denunciar davant les institucions el despoblament galopant que pateix la comarca. Granyena, el Cogul, els Torms... Alguns d’aquests pobles no han tingut més remei que tancar les escoles per manca d’alumnes, i sembla que la tendència pot contagiar-se en un futur a pobles més grans. Per tant, és precís que s’exigeixin solucions, o contraprestacions si la tendència és irreversible. I és necessari que aquestes peticions sorgeixin dels llocs on hi hagi més gent, per tal que la seva veu sigui escoltada de forma més nítida i forta. Els problemes d’una comarca, si ho pensem bé, no es limiten als que afecten els nuclis més importants de població.
Arribats a aquest punt, voldria deixar clara una cosa: un lideratge com el que es proposa s’ha d’exercir, però també s’ha d’acceptar des de l’altra banda. I s’ha d’acceptar de bon grat i amb actitud de plena col·laboració. No pot ser que uns es queixin de la seva dissort i llavors no facin res per pal·liar aquesta situació. O que esperin que els altres els facin la feina. O que considerin que ells sols ja s’arreglaran, que els “centralistes” no hi ha de fer res, al seu territori. Pensem-ho bé: si es vol aconseguir alguna cosa, s’ha d’intentar amb tots els recursos a l’abast. I la majoria dels recursos, no ho oblidem, es concentren a les Garrigues Baixes.
En conclusió, el desenvolupament de les Garrigues no depèn tant d’una injecció econòmica, sinó d’una actitud. Una actitud que ha de deixar de ser lamentacionista, catastrofista, i que ha d’evolucionar cap a una altra de més dinàmica. Una actitud de lideratge, exercida pels que es poden fer sentir més bé, més clar i més alt davant dels que manen. L’eix Les Borges-Juneda-Arbeca no pot defugir aquest paper, que m’atreviria a qualificar de decisiu i cabdal per al futur de la comarca. Han d’estirar del carro, han de prendre la iniciativa si realment volen equilibrar la balança i situar-la, algun dia, en horitzontal.

Nota: Aquest article va aparèixer al número 130 de la revista Fonoll, de Juneda (setembre/octubre de 2003).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada