dijous, 26 de gener de 2012

Oli en un llum al Club de lectura de Miralcamp

El 23 de desembre de 2010, vam comentar Oli en un llum, el meu primer llibre, al club de lectura de Miralcamp. L'acte, el va conduir fantàsticament el professor Josep Camps i hi van participar molt activament els lectors i lectores, que (com m'havia dit prèviament l'editor Josep Gelonch, també assistent a la sessió) són un públic molt exigent.
Durant el club de lectura vam anar comentant els personatges, el dialecte lleidatà amb què estan escrits els diàlegs i els monòlegs interiors, els refranys i frases fetes del llibre, el perquè d'escriure una història sobre un lloc tan poc conegut com les Garrigues, alguns passatges que tenen un significat ocult...
D'Oli en un llum, els vaig explicar que el vam presentar a Sarroca un llunyà 20 de gener de 2008, i que encara ara en parlo, o me'n parla gent que se l'ha llegit, o que se'l va llegir llavors i recorden el bon gust de boca que els va deixar. I que el llibre no hauria estat possible sense els meus tres editors de Juneda, Jordi Quer, Jaume Graus i Josep Gelonch, que van apostar-hi des de bon començament i que van ajudar-me moltíssim a millorar-lo. I tampoc sense la Beatriu, la secretària de l'editorial Fonoll, sempre atenta i esforçada. (Bé, això últim, Beatriu, no ho vaig dir, però saps? Sempre s'ha de quedar bé amb les dones...)

Nota: Aquest apunt el vaig publicar al meu anterior bloc, Esmorzars de forquilla. El publico altra vegada aquí perquè l'amic Ramon hi va deixar un comentari i no me n'he sortit de publicar-lo perquè... He perdut les contrasenyes! Per tant, a continuació us adjunto el seu comentari.

3 comentaris:

  1. Aquest és el comentari del Ramon Camats:

    "Oli en un llum és un llibre collonut! Mal m'està dir-ho per l'afecte que m'uneix a qui el va escriure. Però aquest afecte no m'enterboleix pas l'enteniment. El llibre, ho repeteixo, història a banda, és una excel·lent mostra d'un parlar que aviat només romandrà al museu dels llibres."

    ResponElimina
  2. Em diu una amiga teva del facebook, que potser deduiràs qui és si et dic que viu amb mi, que et feliciti perquè avui fas anys.
    Doncs bé, et felicito encara que no trobo que fer anys sigui per felicitar... Apa, que en facis molts més, i que et passin però no et pesin!
    Ah, i subscric tot el que diu el comentari de Ramon Camats sobre "Oli en un llum"

    ResponElimina
  3. Gràcies, Edu! Ja em diràs quan és lo teu!

    ResponElimina