diumenge, 15 d’abril de 2012

Elogi del pastisset


Quin és el símbol, l’ensenya de les Terres de l’Ebre? És, com el seu nom indica, el riu? O el mar? El vent? O el sol? El bou? O la carxofa? El Delta? O els Ports? Tortosa? O Amposta? El nus antitransvasament? O la coronada, venerada, i mai prou aimada Nostra Senyora de la Cinta?
No, senyores i senyors, res de tot això. El tret identificador d’aquestes terres és quelcom més senzill, petit i gustós: el pastisset de cabell d’àngel. Una llepolia en forma de mitja lluna, aneu a saber si baixada de l’estendard dels moros que un dia van lluitar contra les tropes de Ramon Berenguer IV. Una gormanderia que es fa encara més menuda quan ens endinsem al Matarranya. O que adopta el sempre evocador nom de casqueta a la Terra Alta. O que apareix farcida no només de cabellet de querubí, sinó de moniato, brossat o fins i tot xocolata –pregunteu, pregunteu quant dura aquest pastisset a les lleixes del forn de Carme de Planero, a Rasquera.
Què hi ha més bo que un pastisset? Rompre la closca daurada i estirar, a poc a poquet, centenars de filaments de cabell d’àngel és tota una experiència,
és com entrar en trànsit. Palpar el gust de la canyella, de l’aiguardent, de l’oli, acabar amb els morros nevats de sucre i passar-hi acte seguit la llengua per escombrar -sempre cap a casa- els cristalls que han quedat escampats és com assistir a una revelació divina. Compartir-ho amb un bon vi de dir missa, ja sigui de Falset, del Masroig o de Vinebre, és com emprendre el camí dret i segur per anar al cel.

Nota: Aquest article va aparèixer a La Veu de l’Ebre el 29 d’abril de 2005.

6 comentaris:

  1. Cada cosa bona té seu moment. Però de pastissets de cabells d'àngel, crec que en podria menjat a tothora (si no engreixessin, es clar) hehehe.

    ResponElimina
  2. M'han donat ganes de agafar el cotxe i anar a buscar pastissets de Rasquera.

    Gloria Marín

    ResponElimina
  3. Quan estiguis millor, ja saps que toca, Glòria! I cuida't!

    ResponElimina
  4. Hola!
    Jo sempre estic en trànsit, fet, però,que no vol dir menjant sempre pastissets!.
    Quan menjo un bon pastisset, sempre em ve al cap les colònies passades a Rasquera.

    Trànsit.

    ResponElimina
  5. Si els fiques maria a dins, llavors sí que pots entrar en trànsit, Trànsit!

    ResponElimina