dijous, 3 de març del 2011

El Fòrum dels disbarats

Uns diuen que és un macroconcert. Els altres afegeixen que es tracta d'una mostra gastronòmica. Els de més enllà asseguren que és una fira. Els de l'altra punta apunten que és una "performance" abstracta. Els de dalt, que és un quatre de nou amb folre i manilles. I els de baix, com sempre, fan conya: no paren de repetir que es tracta d'una fumada popular.
El Fòrum de les Cultures té una virtut indiscutible: cada persona d'aquest país hi diu la seva a l'hora de definir-lo. Cadascú es veu amb cor d'aportar-hi el seu petit gra de sorra, per escarransit que sigui. La qüestió és contribuir a entendre un dels fenòmens paranormals per excel•ència del nostre temps.
Com, sinó, s'hauria de qualificar un esdeveniment -almenys en aquesta denominació bàsica hi estarem tots d'acord, suposo- que promou la pau al món i que compta amb l'empresa armamentística Indra entre els seus patrocinadors? Com s'hauria d'anomenar un Fòrum que denuncia la precarietat laboral i que inclou l'empresa de treball temporal Randstad entre els seus benefactors més grans? Com, de quina manera, a partir de quines consideracions s'hauria de definir quelcom que clama, d'una banda, contra l'explotació salvatge dels recursos naturals i que, de l'altra, acull en el grup dels seus contribuents més generosos a l'empresa energètica Fecsa Endesa?
Ja que estem instal·lats en una paranormalitat tan evident, perquè no apostem des de les Garrigues per patrocinar el Fòrum de les Cultures? Qui sap, si recaptéssim uns quants quartos potser n'aconseguiríem canviar el nom: llavors es diria Fòrum de les Agricultures. I si no puguéssim arribar a aquest extrem -que, d'altra banda, sembla la hipòtesi més probable- , ens podríem limitar a suggerir que una de les múltiples conferències o taules rodones versés sobre la problemàtica de la comarca. El títol, per exemple, fóra una cosa de l'estil "El Komando Garrigues i la neteja del mobiliari urbà" o bé "Sequera no: una reivindicació assenyada?"

Al començament deia que tothom hi diu la seva, a l'hora de definir el Fòrum. Si no us sap greu, deixeu-me que us digui què me'n sembla: crec que és com el joc dels disbarats. És com si hi estiguessin jugant tres persones, i el primer digués "Aquesta m'ha preguntat perquè serveix especular i aquest m'ha respost per fer millor la gent". El segon, llavors, continuaria amb un "Aquest m'ha preguntat de què serveixen la pau, la llibertat i la igualtat i aquesta m'ha contestat que no ho sap". I, finalment, la tercera diria: "Aquest m'ha preguntat perquè serveix el Fòrum i l'altre ha dit... perquè els quatre de sempre es facin més i més rics". Quina gràcia, tu.

Nota: Aquest article va aprèixer al número 108 del quinzenal SomGarrigues (del 9 al 22 d'abril de 2004)

2 comentaris:

  1. Fas com el pare de família de l'evangeli, que treu del seu sarró coses noves i antigues.
    Si per cultura entenem la forma de ser d'un poble, com deia Ferrater i Mora, no se la poden apropiar els modernets que es miren la seva ombra. I això és el que encara fan.

    ResponElimina
  2. M'ho diuen sovint, Olga, que sóc un "flare"...

    ResponElimina