dijous, 24 de març de 2011

Viatge al centre del món

Si aneu a Juncosa, pot ser que us sobti un monument que hi ha al capdamunt d’una costa molt empinada. L’escultura de pedra i ferro representa l’agulla d’un compàs incrustada al bell mig d’un globus terraqui, just al lloc on se suposa que hi ha el municipi garriguenc. L’altre extrem del compàs, el que serveix per traçar la circumferència, marca els límits que separen la terra de l’espai exterior.
Tal com podreu suposar, aquesta construcció respon a la llegenda, a la creença popular o fins i tot al convenciment que el Creador va clavar a Juncosa l’agulla del compàs que li serviria per dibuixar el món: la prova en fóra el clot que, encara avui, hi ha a sota d’un dels porxos que miren a l’església del poble. Un clot, per cert, de dimensions considerables, com considerables devien ser les dimensions de l’instrument que hi reposava a sobre.
Doncs bé, tenint en compte els antecedents, el senyor alcalde ha decidit que ja ha arribat l’hora de potenciar el forat més il·lustre de la població. Per aquest motiu, ha anunciat que l’Ajuntament ha comprat una casa antiga on s’hi farà una rèplica exacta del bressol del gran compàs. D’aquesta manera, els turistes que hi facin cap podran admirar, a més de la Plaça Major, l’Església de Santa Maria i els vestigis de les muralles medievals, una fantàstica dedicatòria al no-res. O el que és el mateix, la posada en pràctica d’aquella endevinalla que pregunta quina és “aquella cosa cosa que com més n’hi ha menys pesa”.
Arran d’aquesta iniciativa, no seria estrany que Juncosa esdevingués lloc de peregrinació i de culte de tots els maçons del món –que creuen en el gran Arquitecte i que tenen com a símbols de la creació l’escaire, el cartabò i, evidentment, el compàs-, de delineants, de dibuixants, d’enginyers o de dissenyadors de llaunes de refrescos. Fins i tot, tal ocurrència podria suscitar un dels múltiples diàlegs del Fòrum de les Cultures, això és, “La terra fou esbossada amb mina gruixuda de llapis o amb retolador punta fina?”
Abans d’arribar a extrems semblants, crec que l’alcalde hauria de calcular l’abast real de la seva proposta. Realment pensa que pot ser positiva per al seu poble? O, del contrari, no creu que pot ser l’excusa per fer-ne conya a nivells desorbitats? Això últim no sembla pas una hipòtesi poc fonamentada, sobretot si tenim en compte que el nostre és un gran país… de fotetes.
Ja em penso que ho fa amb tota la bona voluntat del món –més ben dit, del centre del món-, que creu que és la millor manera de conservar el llegat tradicional de Juncosa. Sóc del parer que s’ha de mantenir viva la memòria històrica per saber d’on venim i cap a on se suposa que hem d’anar. Però una cosa és recuperar les tradicions i l’altra és convertir-les en expressions sense substància, de pandereta, carrinclones i decadents.

Nota: Aquest article va aparèixer al número 114 del SomGarrigues (del 2 al 15 de juliol de 2004)

3 comentaris:

  1. Bé, això ho escrivies fa uns 7 anys... I què, doncs, finalment es va portar a terme aquesta iniciativa? Si vaig ara a Juncosa, hi podré veure aquest compàs gegant?? (-;

    ResponElimina
  2. A la Galera diem que el centre del món és Godall.

    ResponElimina
  3. Juncosa de les Garrigues, Figueres, Reus, Godall... Mare de Déu!

    Jo diria que na hi han fet res, Carles...

    ResponElimina