dijous, 29 de març del 2012

L'arbre de l'escriptura

Si volem, tots tenim un tros on plantar l’arbre de l’escriptura. Si volem, hi plantarem un arbre en forma d’article d’opinió, conte, novel·la, dietari, teatre, biografia o poesia. L’adobarem i regarem amb moltes i bones lectures, amb l’observació del que passa al nostre entorn o a dins nostre. En tallarem els llucs i esporgarem les branques sobreres, que no aporten res a l’arbre i en dificulten la creixença. Així mateix, deixarem créixer el brancam que ha de fer-lo llustrós i productiu. Perquè d’això es tracta: que l’arbre doni fruits. Uns fruits no materials, però que alimenten l’esperit de qui ha conreat l’arbre i de qui els llegeix.
De petit, em vaig enfadar amb un parent meu, el Josep del Bepón. Una tarda d’estiu, a la seva parcel·la de Gimenells, entre panissos i gira-sols, em va predir que jo mai no seria pagès. Amb el temps, he hagut de reconèixer el bon ull del Bepón. Però, com que no vull donar-li la raó del tot –perquè continuo sent tan tossut, o més, com quan era petit-, li manifesto que, en certa manera, sí que he acabat de pagès. I que conreo l’arbre de l’escriptura.

Nota: Aquest article apareix al número 316 del quinzenal SomGarrigues (del 30 de març a l'11 d'abril de 2012).

2 comentaris: