dimarts, 4 de gener de 2022

Salut mental

Com més parlo de salut mental amb ma filla Joana, menys hi plego. Ella em dibuixa l’ansietat, la depressió, la neurodivergència o el capacitisme; com influeixen les xarxes socials, el capitalisme, el patriarcat o el maltractament infantil en la salut mental; que una de cada tres persones patirem, al llarg de la nostra vida, un problema mental; les mancances de la seguretat social pel que fa a l’atenció de la salut mental; els tabús, els estereotips, els llocs comuns i les veritats (massa) donades per descomptat sobre salut mental; perquè les famílies ideals no existeixen, com moltes vegades, intentant ajudar els fills, els pares els fem més mal que bé...

Tant de bo tot fos tan fàcil com trencar-se un os i esperar que es tornés a soldar. Les ferides de l’ànima costen molt d’apedaçar. Volen paciència, temps, sort i molta humilitat. La humilitat de rectificar totes les vegades que calgui. De posar el comptador a zero i tornar-ho a intentar. D’escriure un article com aquest, posem per cas, esborrar-lo i reescriure’l. De no tenir mai una versió definitiva. De canviar, provar-ho i anar-hi.

Nota: Aquest article apareix al número 570 del quinzenal SomGarrigues (del 24 de desembre de 2021 al 4 de gener de 2022)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada