dijous, 28 d’abril del 2011

Oli de roca

Avui són les crisis de l’Iraq i Veneçuela, la crisi de la petrolera russa Yukos i el terrorisme internacional, ahir era el conflicte palestino-israelià i la Guerra del Golf, i demà potser serà la successió monàrquica a l’Aràbia Saudita. Sempre hi ha excuses per explicar l’augment de preu del petroli, tantes com permet la imaginació humana. Però el ben cert és que aquestes excuses només busquen amagar, darrera un teló conjuntural i senzill, un rerafons estructural, de gran abast i molt més complex.
Perquè no cal oblidar que les reserves de petroli cada cop són més escasses. Alguns en fixen el defalliment d’aquí a vint anys, d’altres els donen cinc dècades de vida, els més optimistes ho allarguen una mica més... Al ritme que consumim és impossible que hi hagi petroli per a tots a mig termini, i més si tenim en compte el ritme imparable de creixement de la Xina, un país que supera els mil milons d’habitants.
També s’ha de tenir en compte que els preus pugen perquè n’hi ha uns quants que es dediquen a especular amb l’or negre, a treure’n el màxim rendiment en situacions d’incertesa i crisi mundial. Com més mal dades van, més car ofereixen el producte, al·legant el perill que els suposa produir-lo, distribuir-lo o comercialitzar-lo. No hi ha res com jugar la carta de la por per decantar la partida a favor seu.
A més, si a aquests dos factors s’hi afegeix la manca d’alternativa a l’oli de roca com a font energètica, la cosa pren unes dimensions, pel cap baix, apocalíptiques. Com funcionaran les nostres fàbriques, les nostres calefaccions, els nostres cotxes, camions, tractors, excavadores, avions o autobusos en cas d’esgotament del producte? Molta gent no se n’adona, però suposa un risc molt gran, immens, bastir una societat sobre els fonaments del petroli. En qualsevol moment els fonaments es poden convertir en un sorramoll que pot engolir tot un país cap al fons.
Tots aquests són problemes estructurals, "de gran calado", com dirien en castellà. I a problemes estructurals, el millor que es pot fer és aplicar solucions igualment estructurals. Que falla el petroli? Doncs busquem energies alternatives. Invertim en energia eòlica, solar, o en la derivada de la fusió d’uns fesols, un pam de botifarra negra i un bon raig d’oli d’oliva –de més verdes en maduren. Que no podem fer rutllar els vehicles amb gasolina? Doncs fem-ne d’elèctrics, home, que no costa  res!
Aquest últim aspecte exemplifica a la perfecció un dels disbarats més grossos dels temps que corren: les patents de molts ginys que funcionen amb energies diferents i a la llarga qui sap si més barates que l’oli de roca estan en mans d’empreses petrolíferes. O sigui, que en aquest món hi són per a fer quartos i només per a fer quartos. I quan no puguin passar per més i se’ls buidi la bossa –de petroli-, ja es cuidaran de posar al nostre abast, vehicles que funcionaran, si cal, amb l’energia derivada de la fotosíntesi vegetal. Si arriba aquest dia, serà una gran notícia per al medi ambient, però no dubteu que seran elles qui vendran les plantes. 


Nota: Aquest article va aparèixer el 20 d'agost de 2004 al SomGarrigues Weblog.

diumenge, 24 d’abril del 2011

I Trobada d'escriptors dels Països Catalans

Dissabte 16 d'abril vaig fer cap a Jesús, a la V Fira literària Joan Cid i Mulet. S'hi celebrava la I Trobada d'escriptors dels Països Catalans. Vaig arribar quasi a l'hora de dinar -amb raó m'han de dir que sempre vaig de cara al plat-, i vaig conèixer escriptores com Mercè Climent o Teresa Roig. Després, a l'hora de dinar, vaig tenir el plaer i la immensa sort de conèixer un homenot de lletres d'aquestes terres: Manel Ollé. Manel Ollé va ser, precisament, el primer d'encetar una sèrie de lectures "espontànies" a la sobretaula del dinar. Jo vaig llegir l'article "El menú de les Garrigues" que em va publicar el desembre de 2010 la revista Descobrir. Ho vaig fer així perquè la gent no patís gana -tenien la panxa plena-, però n'hi va haver un que em va dir que igualment les havia passat magres: es veu que jo anava anomenant vins i vins, i a taula se'ls havia acabat el vi...
A la tarda, hi va haver un contacontes infantil, a càrrec d'Irene López; escriptors com David Martí, Coia Valls, Xulio Ricardo Trigo, Jesús Tibau i Manel Ollé van llegir textos relacionats amb les Terres de l'Ebre i, finalment, la cantautora Montse Castellà ens va presentar el seu treball "Gèminis".
Bona fira i bona trobada. Observo que cada any som més escriptors que l'any anterior, i crec que això vol dir alguna cosa. Positiva, sens dubte.

Nota: Si voleu veure més fotos de la trobada, aneu al meu perfil de Facebook.

dijous, 21 d’abril del 2011

Futbol de garriga

Amb tanta Lliga de les estrelles, equips galàctics, jugadors mediàtics i noietes de paper cuixé que els fan la cort, intermediaris i patrocinadors multimilionaris, partits que s’han de pagar per veure’ls a la televisió i directius de clubs de futbol més influents que molts polítics de primera fila, és estrany que el futbol modest encara aconsegueixi treure el cap. No s’acaba d’entendre com el peix gros encara no s’hagi cruspit la sardineta. És gairebé un miracle que equips com el Juneda, el Borges, el Cervià, el Sunyer, el Juncosa o el Maials continuïn movent la pilota pels polsosos, boteruts, encrostonats, aspres terrenys de joc de la salvatge garriga.
Potser el motiu de la seva supervivència és l’estil de joc que practiquen. Un esquema tàctic senzill, sense complicacions, amb un batalló de gent a la defensa i un davanter centre sol com un mussol, el qual s’encarrega de recollir les passades llargues per encarar el porter i, si hi ha sort, entaforar la bimba al fons de la xarxa -en cas que hi hagi xarxa, és clar. Un gargot tàctic rematat per les qualitats dels jugadors, que demostren el seu domini en l’art de la cossa, la segada, la punterada, el control orientat amb l’entrecuix o la resistència a l’endemà d’una nit acaramullada d’alcohol.
Potser perdura perquè és un esport d’aquells que fa poble, que constitueix l’excusa perfecta per reunir tot déu a la vora del rectangle de joc. Encara que n’hi hagi que no sàpiguen ben bé quina diferència hi ha entre un fora de banda i un córner, entre una cessió al porter amb el peu o amb el cap, entre unes mans comeses per un jugador de camp dins o fora de la seva àrea. La qüestió és fer caliu i retrobar la gent que no es veu durant la setmana. O des de fa molts dies.
Ara, que també podria ser pels valors que promou. Les cosses i les segades a què feia referència abans només són el trasllat a la pràctica de valors suprems com la justícia, la igualtat, la solidaritat, la fraternitat i el respecte envers la integritat física de l’adversari. No hi ha res més edificant que veure com se succeeixen, l’una darrera l’altra, aquestes inequívoques demostracions de fair play, de joc net. Ni res més constructiu que els requeriments que hom adreça a l’àrbitre quan les ha sancionades o no amb falta. L’efecte balsàmic que produeixen en els seguidors dels dos equips ho confirma, sens dubte. 
És ben difícil treure’n l’entrellat. Més fàcil fóra, d’altra banda, contestar a aquesta pregunta: què serien els nostres pobles sense les coloraines dels equips de futbol? Fins i tot jo m’atreveixo a respondre-la: no gran cosa. Ens quedaríem sense un motiu d’esbargiment -un altre- que durant molt temps ha omplert els matins i les tardes dels diumenges. No ens en podríem fotre de les peripècies dels jugadors, de l’àrbitre o d’algun eixelebrat que les deixa anar pel broc gros. I no podríem discutir, durant la setmana següent i fins el proper partit, si aquella jugada era penal, fora de joc o servei de cantonada.

Nota: Aquest article va aparèixer al número 117 del quinzenal SomGarrigues (del 13 al 26 d'agost de 2004).

diumenge, 17 d’abril del 2011

"I un cop de vent els despentina" a Reus

Demà dilluns, a les vuit del vespre, al Centre de Lectura de Reus, presentaré "I un cop de vent els despentina", el nou llibre de contes del Jesús Tibau. Una hora abans, a les set, el Jesús serà a la Llibreria Abacus, del Raval de Santa Anna de Reus, signant exemplars.
Ens veiem!

dijous, 14 d’abril del 2011

Les olles de l'església

Lamentablement, encara n’hi ha que no encerten a formular una opinió determinada si abans no saben què en pensa el Papa de Roma. Els seus posicionaments particulars depenen de la postura oficial de la cúria capellanesca, la qual l’administra com qui dóna la comunió a una cua de feligresos davant d’un altar. “El cos de Crist, i amén”: els uns reparteixen la paraula de la Santa Mare Església –que va a missa- i els altres se l’empassen.
Aquest fet dóna a entendre el gran poder que encara conserva la institució eclesiàstica, tot i que cada vegada està més desconnectada de la societat i que ja no mana com ho feia dècades enrera. És més, quan es dóna la casualitat que un govern és de la seva corda –o de la seva crosta- tornen a emergir les velles ànsies de dominació espiritual. Les quals es materialitzen, no cal dir-ho, en la presència desproporcionada de capellans a la televisió, en classes obligatòries de religió a l’escola i fins i tot en la reintroducció del Sant Crist a les aules. A canvi, l’Església no passeja el govern sota el tàlem, però li dóna totes les benediccions que facin falta. Ja sigui en forma d’adhesió incondicional o en forma d’atac a l’adversari polític.
En aquest punt, no és una hipòtesi sense fonament pensar que el poder eclesial vol competir amb el de l’Estat. Com, sinó, s’hauria d’interpretar el seu posicionament públic en matèries com la legislació de les parelles de fet, dels matrimonis homosexuals, de la investigació amb cèl·lules mare, de l’avortament o –ves qui ho havia de dir!- de la redacció de la nova Constitució Europea? No porta a pensar que l’Església no es conforma amb ser un grup de pressió més, i que vol dictar doctrina àdhuc sobre els orígens cristians de la vella Europa?
Davant d’aquesta disjuntiva, sempre serà més encertat deixar de banda els sermons de l’Església i atorgar la capacitat de decidir a l’Estat democràtic. Per començar, perquè la primera només representa una determinada confessió -per cert, cada cop més minoritària. Després, perquè no pot donar lliçons de democràcia quan ella mateixa és una institució tan opaca, poc participativa i encarcarada. I finalment, perquè s’ha de cuidar de les seves olles: les qüestions que atenyen l’esperit. Per a la resta, que són les coses d’aquest món, ja hi ha l’Estat. I si encara queda algú que no sap o no vol entendre-ho, ja pot cantar missa…

Nota: Aquest article va aprèixer l'11 d'agost de 2004 al SomGarrigues Weblog.

diumenge, 10 d’abril del 2011

Fira literària Joan Cid i Mulet

Dissabte que ve assistiré a la primera Trobada d'autors dels Països Catalans que es farà a Jesús (Baix Ebre), en el marc de la V Fira literària Joan Cid i Mulet. Després del 2009 i el 2010, aquest any serà (si res no ho impedeix) el tercer que acudeixo a Jesús, on vaig residir quan treballava a Tortosa. Espero trobar-m'hi amics escriptors, com els que surten a la foto, i conèixer-ne de nous. Fins dissabte, doncs!

Per cert, aquí teniu el programa de la fira:


V FIRA LITERÀRIA JOAN CID I MULET “GÈMINIS”
12 al 16 d’ABRIL de 2011


Programa oficial d’actes


DILLUNS 11 D’ABRIL

20.00 h Presentació del llibre Micalet Verderol de Manel Ollé. Pagès Editors.

 

Lloc: Sala Jordi Brull.



DIMARTS 12 D’ABRIL

20.00 h Inauguració oficial de la Fira a càrrec de la Sra. Muriel Casals Presidenta d’Òmnium Cultural. La Sra. Casals pronunciarà la conferència inaugural "Entre l’economia i la política".

 

Lloc: Sala Jordi Brull.


Presentació del recull d’Ex-libris dissenyats per l’artista Frederic Mauri en homenatge als protagonistes de la revista Gèminis.
Presentació del recull de texts literaris d’autores ebrenques Tastets  coordinat pel CPNL i Òmnium Cultural Terres de l’Ebre .
21.00 h Presentació de les bases del reconeixement cultural “Lo Grifollet” així com del concurs d’idees per a  dissenyar-ne la imatge. Organitza: Òmnium Cultural Terres de l’Ebre.  

 

Lloc: Sala Jordi Brull.



DIMECRES 13 D’ABRIL

10.30 h Els instituts a la Fira. Taula rodona “Els treballs de recerca”. Participarà el mateix alumnat dels instituts i el seu professorat. Els Instituts participants són l’Institut de Roquetes, l’Institut de Tortosa, l’Institut Joaquim Bau i el Col·legi Sagrada Familia de Tortosa.

En acabar, entrega dels premis corresponents al IV Concurs de Treballs de recerca en l’àmbit literari i de l’exili.

Presentació del llibre recull del treball guanyador de l’edició passada Gèminis de Verònica Hernández.

Durant el decurs de l’acte hi haurà la intervenció de la cantautora Montse Castellà.

 

Lloc: Sala Jordi Brull.


19.30 h Passi del DVD Manel Pérez Bonfill de Josep Joan i Segarra, de la col·lecció Imaginari Col·lectiu.

20.00 h Sessió del Club de Lectura de la Biblioteca de Jesús, coordinat per la professora de la URV Mònica Sales. Es comentarà el llibre Blaus de l’escriptora tortosina Zoraida Burgos.

20.00 h Recital poètic amb poemes de Zoraida Burgos.

 

Lloc: Sala Jordi Brull.


DIJOUS 14 D’ABRIL

20.00 h Presentació del recull de contes I un cop de vent els despentina de Jesús M. Tibau i del  curtmetratge Magnetisme elaborat per l’alumnat de 6è de l’Escola Daniel Mangrané a partir d’un del seus contes. Durant la presentació es llegirà el conte i es projectarà el curtmetratge.

 

Lloc: Sala Jordi Brull.


DIVENDRES 15 D’ABRIL

11.00 h Conta contes per l’alumnat de Educació Infantil de l’Escola Daniel Mangrané i de la Llar Espurna. Es contarà “La caputxeta”, a càrrec de la Biblioteca del Punt@Jove.

Lloc: Escola Daniel Mangrané.

11.00 h Contacontes per l’alumnat de l’Escola Daniel Mangrané i del CEE. Sant Jordi. Presentació del conte “La màgia del Nadal “ de Cinta Arasa. En acabar l’alumnat del CEE Sant Jordi exposarà el conte amb el que han guanyat d’edició del premi Alvent.

Lloc: Gimnàs de l’Escola Daniel Mangrané.

13.00 h Menú literari, a càrrec d’autors locals. Es realitzarà la lectura del “Menú de Fina Anglès”.  Col·labora: AMPA Escola Daniel Mangrané

Lloc: Menjador escolar Escola Daniel Mangrané.

15.00 h Rua de Sant Jordi pels carrers del poble. Ens visitaran dracs, prínceps i princeses.
Organitza: Escola Daniel Mangrané.

19:30h Passi del DVD Gerard Vergés de Josep Joan i Segarra, de la col·lecció Imaginari Col·lectiu.

20.00 h Conferència "Gèminis", a càrrec de l’escriptor Emigdi Subirats.

21.00 h Recital de poemes sobre Gerard Vergés.

22.00 h Presentació del llibre Baix Ebre: 17 excursions a peu de Vicent Pellicer. Cossetània Edicions.

 

Lloc: Sala Jordi Brull.



DISSABTE 16 D’ABRIL

Presència d’estands de diferents llibreries, biblioteques i editorials, així com d’entitats de caire cultural o lingüístic.

Durant tot el dia, tallers de llengua i literatura per als més petits, coordinats pels estudiants de Filologia Catalana de la URV, així com per diferents monitors del Centre d’Estudis de la Indumentària de Jesús. Els tallers inclouran la lectura de poemes, recerca de texts, passatemps, encreuats, cal·ligrames, elaboració de murals… Hi haurà inflables per als més petits.

Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.

10.15 h Inauguració del Club de Fans de Muniatto a l’estand dels Contes de Muniatto. Tots els xiquets i xiquetes que estiguen interessats s'hi poden inscriure.

10.30 h Esmorzar d’escriptors i escriptores. Es realitzarà un cafè-tertúlia al voltant de la col·lecció Paraula Ebrenca de March Editors. Col·labora Òmnium Cultural Terres de l’Ebre.

Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.

11.30 h Taller de microcontes a càrrec de l’escriptor Joan Pinyol. Col·labora:Òmnium Cultural.

 

Lloc: Sala Jordi Brull.


12:00h Taller d’il·lustració de contes, a càrrec d’Ester Besolí.

Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.


12.00 h Entrega dels premis corresponents a les activitats realitzades al Punt@Jove de Jesús i presentació del llibre de creació col·lectiva Pincetes de l’Escola Daniel Mangrané.

Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.

14.00 h I Trobada d'autors dels Països Catalans.

Dinar literari amb lectura lliure de texts.
S'hi pot inscriure tothom qui vulgui. Inscripció prèvia, al tel. 977 500 735. El preu del tiquet és de 13 €.
Col·labora: Universitat Rovira i Virgili, Antena Cultural de la URV.

Lloc: Restaurant del Casal Sant Francesc.

17.00 h Contacontes infantil, amb Irene López, que explicarà diferents contes del Bagul de les meves joguines.

Lloc: Plaça Pati de la Immaculada.

18.00 h Actuació de la cantautora Montse Castellà amb el seu espectacle literari i musical “Gèminis”, creat especialment per a la Fira.

Durant els diferents dies de la fira s’aniran passant gravacions dels mateixos autors de les presentacions de les seues novetats editorials.

Així mateix es podrà visitar durant tots els dies de la Fira diferents exposicions:

El dissabte 16 estarà obert l’espai d’exposicions entre les 11.00 h i les 13.30 h i entre les 17.30 h i les 19.30 h:

-Anys i treballs amb il·lustracions de Frederic Mauri i poemes de Manolo Pérez Bonfill. Col·labora Ajuntament de Tortosa, i la  Biblioteca Marcel·lí Domingo.
-Xeic! Paraules de l’Ebre. Col·labora: CPNL.
-10 de juliol, jo també vaig ser allí! Col·labora: Òmnium Cultural.

El dissabte dia 16 tots els autors/es que vulguen ens poden fer arribar els seus llibres per poder-los vendre a la Fira. S’hauran d’entregar a primera hora a l’estand de l’EMD de Jesús. El preu haurà de constar en llapis al primer full del llibre. S’hauran de recollir en acabar la Fira a les 20.00 h.

dijous, 7 d’abril del 2011

No em xoca

No n’hi ha prou que les gelades fotessin de creu els olivers de les Garrigues. Ni que emboiressin el futur de molts pagesos que han acabat renunciant a la terra com a forma de guanyar-se la vida. Ara la comarca viu sota els efectes del que podríem qualificar, en llenguatge més o menys esotèric, més o menys fantasmagòric, de la maledicció del Pla de Xoc.
En principi, el Pla de Xoc es va concebre com una forma de compensar la disminució dels ingressos que suposaria no poder produir durant unes quantes collites. A través d’ajuts directes a la renda –o pagaments trinco-trinco, vaja- es volia garantir als agricultors un mínim perquè poguessin fer front a despeses fixes com el manteniment de la maquinària, el combustible o els adobs. Amb aquesta finalitat, es van graduar una sèrie d’ajuts en funció del mal que tinguessin els arbres i de l’altura a què s’haguessin de tallar: com més avall havia de tirar el xerrac o la motoserra, més indemnització.
Davant d’aquest panorama, n’hi va haver més d’un que ràpidament va pensar com aprofitar al màxim la nova situació. I a fe de déu que la van trobar, la manera d’esprémer la mamella! Van començar a tallar indiscriminadament tot oliver amb els mínims símptomes d’haver estat escaldat pel fred. No hi feia res que tardés un parell o tres d’anys a recuperar-se. A vegades no feia falta ni que l’arbre estigués mort. El tallaven i així s’asseguraven una compensació que podia superar, amb escreix, el rendiment que en treien en un any normal. Fins i tot es va donar el cas que moltes finques ermes, les quals feia dècades que es dedicaven a la vida contemplativa, van recuperar la joventut gràcies a què els amos es van adonar que d’allí s’hi podia treure més suc que el de les olives.
La qüestió és que molta d’aquesta gent, a hores d’ara, ja ha cobrat. I en massa casos ho ha fet més que els pagesos que s’han dedicat en cos i ànima a recuperar els olivers. Quina paradoxa, per dir-ho suaument, que els que demostren menys miraments amb la terra s’hagin de quedar amb un tall tan gros, mentre que els treballadors de veritat s’hagin de conformar moltes vegades amb les engrunes! Sembla, tenint en compte els efectes, que el Pla de Xoc només serveixi per perpetuar el triomf de la picaresca sobre la constància en el treball.
Tot i així, tinc l’estranya impressió que l’administració frenarà en sec aquestes pràctiques. Que no acabarà de pagar als que miren d’entabanar-la i que reclamarà els calers als qui n’han ingressat més del compte. A hores d’ara, potser ja ha donat instruccions als inspectors perquè regirin fins a l’últim racó de les Garrigues per tal de comprovar la veracitat dels danys a les oliveres. I m’oloro que no ho farà tant per imposar la justícia, sinó per aprimar les despeses d’uns pressupostos obligats a fer règim.

Nota: Aquest article va aparèixer el 4 de juny de 2004 al SomGarrigues Weblog.

diumenge, 3 d’abril del 2011

Jesús Fusté actua a Barcelona

Barcelona, 3 d'abril, concert de Jesús Fusté, amb el seu espectacle Lletres d'aigua, un dels cantautors amb més projecció d'aquest país. Ho farà dins del BarnaSans, a l'Espai Harlem Jazz Club de Barcelona, c/ Comtessa de Sobradiel, 8, a les 18 hores. Aquí podeu escoltar com canta (de bé) el Jesús Fusté, en el muntatge fet per un altre Jesús, el Tibau, en ocasió de la Fira Literària Joan Cid i Mulet de 2009. Realment, val la pena sentir el Jesús Fusté. Jo sempre el recomano: