diumenge, 26 de maig del 2019

Club dels penúltims



CLUB DELS PENÚLTIMS

És molt difícil ser el primer
Però encara ho és més arribar l’últim.
Tenir la mala llet de ser el vagó de cua
Dia sí dia també.

Ho has de fer molt malament
S’han d’alinear uns quants planetes dolents
-amb les llunes respectives-
Perquè t’avanci Déu i sa mare.

Però no costa pas tant
Ingressar en l’assortit Club dels Penúltims
Aquells que no guanyaran mai cap menció
Però que mai aniran de bracet amb el cotxe escombra.

Aquells que s’ho prenen tranquil·lament
Que han vingut aquí a divertir-se
I que no es foraden el cap amb reptes gegantins.

Els penúltims són la sal
El sucre
El greix de la vida.
Aquells que donen sentit al camí
O que són l’excusa del camí.

Pel Club dels Penúltims
Hi passa tanta gent
Que hi passa tothom.

dimarts, 7 de maig del 2019

Un racó, un món



 

UN RACÓ, UN MÓN

Del carrer Pols a Cova Bona hi ha un quilòmetre
I de Cova Bona al carrer Pols, un altre quilòmetre.

L’hort del Tonyeto, la pleta del Ton, lo tros del Vicent
Aulivers, terra campa, serra i garriga
Un mas mig derrotat
Un esbalç al costat del camí.

Aquests dos quilòmetres 
Són la distància a què m’aferro
Quan no puc anar més enllà
Quan se’m fa de nit tan aviat
Quan hi torno després de la vagància
Quan vull emprovar-me la pujada
I afuar-me en la baixada.

A força d’anar-hi
I de tornar-hi
Aquest racó se torna un món
Més alt, més ample i més fondo
Neixen perfils a cada instant
Noves gambades
Lo camí muda la pell
Ni corre mai la mateixa bèstia
Ni vola mai lo mateix afaram.
Pots comptar les pedres del camí?
Les mates de romer?
Les gotes de la broma que pixa?

Pots córrer com demà?