A Bellaguarda, un
dissabte de setembre, ens vam trobar una gent per parlar de llibres. A la sala
del ball, asseguts en cadires plegables de fusta, vam debatre sobre
l’escriptura i la lectura; sobre Maria Àngels Anglada, Josep Palau i Fabre i
Miquel Martí i Pol; sobre autors d’aquí i de més enllà, sobre poesia, teatre,
assaig i novel·la.
La trobada, impulsada per Àlex Broch i amb el
suport del Consell Comarcal, el Centre d’Estudis, la ILC, l'AELC i l’Ajuntament de Bellaguarda, va resultar tan senzilla com plena, tan austera com rica.
L’intercanvi d’opinions va ser planer i cordial, instructiu i constructiu. Però
allò que va convertir la jornada en quelcom especial, únic, va ser que es fes a
Bellaguarda. En una punta de les Garrigues, envoltada d’ametllers i olivers, de
pins i molins, vam poder parlar de quelcom tan bonic com els llibres. I no vam
haver d’anar a la capital per fer-ho, perquè Bellaguarda era la nostra capital.
La capital de la terra, els núvols, el vent, el blau del cel, el verd dels
arbres i de les lletres que es fan i es desfan.Nota: Aquest article apareix al número 382 del quinzenal SomGarrigues (del 7 al 20 de novembre de 2014)