El
repòs no m’ajudava. En canvi, si bellugava, si caminava, semblava que no em dolia
tant. Caminava per casa, me n’anava a Cova Bona, a la Guardieta.
Quan
em van donar l’alta, al març, ens van confinar. I, quan van deixar sortir a
practicar esport, em vaig atrevir amb caminades més llargues. Cap a Utxesa, cap
a la Fita dels Quatre Batlles, cap al Vedat. Vaig trepitjar camins i racons del
meu terme que desconeixia.