Diumenge. Les set de la
tarda. Les ombres comencen a torçar-se. Hem vingut al Farginal, l’hort del
padrí Ignasi, a collir maduixes. L’Aina, la Joana i el David escullen les més
roges. No són gaire grosses, ni d’un vermell esclatant, però resulten saboroses.
No cal que estiguin fredes, ni amanides amb suc de taronja, ni amb l’almívar
del préssec, ni amb vi ranci, ni amb sucre. Només cal mullar-les i
mossegar-les, per copsar-ne un gust poc àcid i molt tendre. Només cal
tastar-les al costat de la maduixera, la carxofera, la favera i l’esparreguera,
de la figuera i el noguer, del presseguer i l’albercoquer, de les cebes i els
alls tendres, de l’herbabona i l’aufàpia, del roser i de la Roser. Perquè les
maduixes sempre seran més bones si te les menges on les has collit, perquè
tindran el perfum de la terra on han crescut, de la pluja que les ha banyat,
del sol que les ha enrojolat i del cerç i la garbinada que les ha mogut. Perquè
les maduixes del Farginal sempre seran més bones si te les menges al Farginal,
l’hort del padrí Ignasi.
Nota: Aquest article apareix al número 370 del quinzenal SomGarrigues (del 9 al 22 de maig de 2014)
Nota: Aquest article apareix al número 370 del quinzenal SomGarrigues (del 9 al 22 de maig de 2014)