dimecres, 1 d’abril de 2020

Avorriment



AVORRIMENT

No hi ha ganes de fotre res
La feina perd tot sentit
Lo temps embarranca
L’últim raig de sol dura segles.

No hi ha distracció
Lo dia és nit sense lluna ni estrelles
La rutina, un corró que aixafa l’aventura
Lo silenci, una paret de dos metres d’ample.

Però per això hi som, naltros, al món
Per tirar a terra les previsions
Per aprofitar porta, finestra o escletxa
Per escapar de la garjola.

L’avorriment engendra creació
Lo bloqueig és lo preludi d’aquell clic
Que encén la bombeta, que anuncia l’esclat:
La victòria de la idea sobre el buit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada