Però
aquest estiu, en dues ocasions, ha baixat la vall. A l’ample. Com s’explica?
Pel canvi climàtic? Cau més aigua en menys estona?
No.
És més senzill: més enllà del castell, s’han desfet espones perquè hi han
plantat fruiters. Les finques han de ser eficients i productives, els rengs d’arbres
han de ser llargs, i el resultat són pendents que aboquen l’aiguada a la vall
quan plou. Abans, quan plovia, a les terrasses d’ametllers o cereal s’hi feien
espills. Ara, l’aigua se’n va.
La vall tornarà a baixar. Cada cop que foti un patac d’aigua, tornarà a baixar. Segur que en farem fotos i vídeos, però aquesta corredissa d’aigua no ens aportarà cap benefici. Al contrari, ens pot causar algun ensurt.
Així és la nova agricultura, amigues i amics: cada cop més concentrada en menys propietaris, en propietaris que ni són pagesos ni viuen a pagès, en propietaris que la consideren una fàbrica més. I a prendre pel sac el patrimoni i el paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada