dimarts, 20 de novembre de 2018

Dia sense res

Arriba la tardor i els dies s’escurcen. Fa fresca. I, com que ja no ens escapolim a la mar a banyar-nos-hi, comencem a organitzar coses. Festes. Fires. Mercats. Concerts. Recitals. Curses. Tallers fotogràfics. Trobades de totes menes, mides i colors. De l’octubre fins al gener, tots els caps de setmana -i les festes de precepte- estan caramullats d’actes.
A la salvatge garriga poden coincidir, un diumenge de desembre, tres o quatre festes de l’oli nou. I, amb una mica de mala llet, la Fira de Santa Caterina d’Arbeca i la Fira de l’Oli Verd de Maials poden ensopegar el mateix cap de setmana de novembre.
Ja és bonic que es facin coses a tots els pobles, per petits que siguin. No fa pas tant, a la salvatge garriga, a banda de les festes majors, no s’hi feia pràcticament res. I ens en dolíem. Amargament. Però ara som a l’altre extrem, perquè, un diumenge qualsevol, voldríem ser a quatre o cinc llocs diferents. Com Nostre Senyor. 
No estaria malament que ens poséssim d’acord. No pas per coordinar els actes, ni per suprimir els menys concorreguts. No. Hauríem d’instaurar, entre totes i tots, el Dia sense res. El dia de romandre a casa, de passejar el gos, de fer petar la xerrada al mig del carrer, de seure al banc de la plaça fins a l’hora de dinar, o fins i tot, d’anar al tros a collir olives. Que llavors pega una ventada i cauen totes.

Nota: Aquest article apareix al número 487 del quinzenal SomGarrigues (del 19 d'octubre a l'1 de novembre de 2018)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada