Ma filla
estudia al complex educatiu de la Caparrella, als afores de Lleida. Molts dies,
hi arriba en transport públic. En autobús. Des de l’estació d’autobusos de Lleida
o des de la parada de la gasolinera Colomé, a l’antiga N-II.
Quan puja a l’estació d’autobusos, hi ha lloc
per seure. L’autobús enfila la rambla de Ferran. Va fent parades. Però, a
Indíbil i Mandoni, no queden seients lliures. I, la gent que puja a les
següents parades, ha d’anar plantada.
Arriba un punt, quan està tan rebotit -gent
asseguda i dreta-, que l’autobús se salta parades. Més d’un dia, ma filla, quan
s’espera a la gasolinera Colomé, ha vist 5 o 6 autobusos de la L10 -la línia de
la Caparrella- que passen davant seu i no paren.
Això a l’anada. Perquè, a la tornada, és
pitjor. Una muntanya de viatgers a la parada. Cops, empentes i rodolons. Un
dia, van fer caure ma filla i es va fer mal al genoll. Un altre dia, a un noi
se li van tancar les portes just darrere seu i la motxilla li va quedar com un
acordió. Un altre dia, a un noi quasi l’atropella l’autobús quan era punt de
pujar. I un altre dia, un noi que era a mig pujar, com que l’autobús va
arrencar furient, va caure a terra. La llei de la selva, la llei del més fort, tonto
l’últim.
El servei de la L10 és deficient. Fa 20 anys
que és deficient. Ho sap tothom i és profecia. Molts estudiants arriben tard a classe
i han de tornar tard a casa. Perquè, a segons quines hores, hi ha poca
freqüència de pas -entre les 11:05 i les 13:05, de dilluns a dijous, no hi ha autobús.
I perquè els autobusos no poden, amb tants passatgers.
Ni la Paeria ni Autobusos de Lleida són prou
bons per arreglar-ho. Que potser no saben quanta gent estudia i treballa a la
Caparrella? Va, us ajudo: a la Caparrella, amigues i amics, hi ha un institut
de secundària i formació professional, INEFC, l’Escola d’Hostaleria i Turisme, l’Institut
Gaudí de la Construcció, edificis de la Diputació de Lleida i l’Institut
d’Estudis Ilerdencs, el Grup de Sanejament Porcí i fins i tot la DOP Garrigues!
