Una broma pesada

Hi ha qui veu la boira com una cosa romàntica, nostàlgica, idíl·lica. Com una matèria esponjosa, tranquil·la, capaç d’inspirar els sentiments més elevats. En contra d’aquesta percepció, però, voldria trencar una llança a favor dels que se la miren de mal ull, i que pensen que un món millor passa, necessàriament, per foragitar la boira de forma definitiva.

Les formes que adopta la broma són totes malvades. La boira pixanera, perquè ens deixa xops, humits, impregnats de minúscules gotetes fins al moll de l’os. És molt ofendós tenir la sensació, en ple hivern, que t’han tirat una galleda d’aigua a sobre. I més ho és saber que durarà bona part del jorn.

No és millor la boira gebradora. És un desastre, una maledicció, afegir a una gelada un mantell de broma que en conserva els efectes nocius durant dies. Només cal veure què va passar fa dos anys i com es troben, encara, els conreus de les Garrigues.

I la broma plana, què dir-ne que no hagi estat dit per qualsevol lletraferit de secà? Doncs que ens condemna a una visió molt limitada del món, en el pitjor dels casos a dos o tres metres. Per no dir què suposa, anímicament, conviure massa dies dins una broma tan pesada: caràcters xafats, tristois i fàcilment irritables. Símptomes inequívocs d’una existència en blanc i negre.

Ara que, la més traïdora de totes és la boirina, aquell tel que a vegades deixa veure el sol, com si estigués a punt d’estripar-la i escalfar un terreny fred com un tascó de gel. Aquesta és la pitjor, perquè ens fa pensar que per fi -per fi!- podrem sentir la calentoreta que ens farà marxar la rojor del nas. I llavors, al cap del dia, quan comprovem que només era un miratge, la decepció resulta ben dolorosa. Més que un cop de puny a les costelles.

Però no tot són maleficis, també hi ha beneficis. Un és que la broma ajuda a mantenir verds els sembrats, a inflar les olives, perquè els aporta una bona dosi d’humitat. I l’altre, el més important, és que suposa un reconstituent insuperable en cas de ressaca aguda. No hi ha res millor que sentir el bufardeig de la broma a la cara quan s’han sobrepassat els límits etílics, ja sigui per rebaixar el mal de cap o per provocar la sortida precipitada de l’alcohol ingerit. 

Nota: Aquest article va aparèixer al número 96 del quinzenal SomGarrigues (del 24 d'octubre al 6 de novembre de 2003)