Amb rodes no

Escola agrària de les Borges Blanques. Juny de 2025. Se’n van els alumnes de 2n. A uns quants, ja els hem vist prou! Però el Biel ens diu que tornarà a Lleida. El Biel és casteller, fa pinya amb els Nens del Vendrell, i acudirà a la jornada castellera de les Festes de la Tardor. Prometo que l’aniré a veure. I m’obligo a complir la paraula. Com diu la Modesta: “Als sants i als minyons, no els prometis si no els dons”.

28 de setembre de 2025. No puc entrar a la plaça de la Paeria: està plena de gom a gom. Truco el Biel, i apareix al cap de poc. L’acompanya la Gemma, també exalumna nostra. L’Anna, professora de l’Escola agrària, s’afegeix a la reunió. Xerrem. I desitgem que el castell del Biel pugi ben alt.

Estiro el coll. Miro com fan un castell. I algú em toca l’espatlla. Em giro: és una dona. “Te pots apartar, sisplau, que ma mare no pot veure los castellers?”. Resulta que sa mare va en cadira de rodes. I no hi ajuda, que tingui un paio doble, alt i amb barret barrant-li la mirada.

“Que no hi ha cap puesto, per a gent amb cadira de rodes?” Les dues, resignades, responen que no. I penso que hi he de fer alguna cosa.

Escric a la Jordina, portaveu d’Esquerra a la Paeria. I li explico la meva inquietud. Em diu que ho preguntarà.

Abril de 2026. La Mañana publica el titular: “Esquerra vol espais per persones amb mobilitat reduïda en actes culturals”. Al cos de la notícia, s’esmenten les diades castelleres. Sembla que això comença a rodar!

10 de maig de 2026. A la plaça de la Paeria, actuen els Castellers de Lleida, la Colla Vella dels Xiquets de Valls, els Moixiganguers d’Igualada i els Xiquets de Reus. Han reservat lloc a peu pla, o una tarima, a persones amb mobilitat reduïda o autistes? “No ens han fotut ni cas”, confessa la Jordina.

Fa unes setmanes, el paer en cap, en un acte a la Seu Vella, va afirmar que Lleida “ostenta el títolde la segona capital cultural de Catalunya”. Quina desimboltura. Quin atreviment. Quina valentia. Posats a fer, perquè no pujava a dalt del podi?