El 20 de gener de 2008 vam presentar Oli en un llum,
el meu primer llibre, a la Sala del Ball de Sarroca. Estava nerviós com mai no
he tornat a estar en una presentació. Era al meu poble, amb la meva gent, el
diumenge de festa major de Sant Antoni, no havia dormit de cap manera…
Al cap de deu anys, podria dir moltes coses d’Oli en
un llum. Diré la més important de totes: a la comarca li va agradar veure’s
escrita. Li va agradar llegir-se. Jaume Graus, editor de Fonoll –no els estaré
mai prou agraït, al Jaume, el Jordi, el Josep i la Beatriu, per atrevir-se amb
mi- em comentava, fa poc, que la comarca la necessitava, una història
protagonitzada per gent de la terra i que parlava en la llengua de la terra. No
sé si la necessitava. Sí sé que jo estava entestat en fer pujar la nostra autoestima,
construint una novel·la a partir del dia a dia garriguenc.
Deu anys després, la salvatge garriga ha canviat molt.
Si l’hagués d’escriure ara, Oli en un llum seria completament diferent. El
despoblament s’ha accelerat, la mecanització del camp també, l’envelliment de
la població és preocupant, ha arribat el reg, hi ha més immigració, les festes
majors van de cap per avall… La història seria més crua i les ressaques més
llargues.
Com a mínim, Oli en un llum és
el retrat d’allò que vam ser fa deu anys. Què en queda, a dia d’avui, del que
vam ser?
Nota: Aquest article apareix al número 469 del quinzenal SomGarrigues (del 23 de febrer al 8 de març de 2018).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada