CLUB DELS PENÚLTIMS
És molt difícil ser
el primer
Però encara ho és
més arribar l’últim.
Tenir la mala llet
de ser el vagó de cua
Dia sí dia també.
Ho has de fer molt
malament
S’han d’alinear uns
quants planetes dolents
-amb les llunes
respectives-
Perquè t’avanci Déu
i sa mare.
Però no costa pas
tant
Ingressar en
l’assortit Club dels Penúltims
Aquells que no
guanyaran mai cap menció
Però que mai aniran
de bracet amb el cotxe escombra.
Aquells que s’ho
prenen tranquil·lament
Que han vingut aquí
a divertir-se
I que no es foraden
el cap amb reptes gegantins.
Els penúltims són
la sal
El sucre
El greix de la
vida.
Aquells que donen
sentit al camí
O que són l’excusa
del camí.
Pel Club dels
Penúltims
Hi passa tanta gent
Que hi passa
tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada