Lletraguarda

A Bellaguarda, un dissabte de setembre, ens vam trobar una gent per parlar de llibres. A la sala del ball, asseguts en cadires plegables de fusta, vam debatre sobre l’escriptura i la lectura; sobre Maria Àngels Anglada, Josep Palau i Fabre i Miquel Martí i Pol; sobre autors d’aquí i de més enllà, sobre poesia, teatre, assaig i novel·la.

La trobada, impulsada per Àlex Broch i amb el suport del Consell Comarcal, el Centre d’Estudis, la ILC, l'AELC i l’Ajuntament de Bellaguarda, va resultar tan senzilla com plena, tan austera com rica. L’intercanvi d’opinions va ser planer i cordial, instructiu i constructiu. Però allò que va convertir la jornada en quelcom especial, únic, va ser que es fes a Bellaguarda. En una punta de les Garrigues, envoltada d’ametllers i olivers, de pins i molins, vam poder parlar de quelcom tan bonic com els llibres. I no vam haver d’anar a la capital per fer-ho, perquè Bellaguarda era la nostra capital. La capital de la terra, els núvols, el vent, el blau del cel, el verd dels arbres i de les lletres que es fan i es desfan.

Nota: Aquest article apareix al número 382 del quinzenal SomGarrigues (del 7 al 20 de novembre de 2014)