Esmorzars de l’Ebre és un viatge literari i gastronòmic.
En primer lloc, com el seu nom indica, és un llibre de menjars. S’hi explica
què endrapa, de bon matí, de forquilla i ganivet, la gent de les Terres de
l’Ebre: anguila amb suc, truites, porc senglar, cua de bou, peix fregit, callos, sípia, peus de porc,
calamarsets, samfaina… I es descriuen els establiments -i la gent que els
porta- on se serveixen aquests esmorzars: la Tasca Bohemia i el Bar Esther de
Tortosa, el Bar la Creu de Móra d’Ebre, el Bar Restaurant Sergio de Sant Carles
de la Ràpita, el Bar Ismael de Gandesa, El Racó de Flix, Los Bessons de
Deltebre, l’Hotel Restaurant Diego de Santa Bàrbara…
En segon lloc, és
un llibre de viatges. Perquè els esmorzars hi són sempre punts de partença o
punts d’arribada d’una experiència molt més àmplia: un viatge en barca entre
Móra d’Ebre i Miravet, una visita a la línia de búnquers de la Guerra Civil a
la Serra de la Fatarella, un passeig pel centre històric de Tortosa, una
excursió en bicicleta pel delta de l’Ebre o un recorregut per la Festa de la
cirera i les plantes aromàtiques de Paüls. D’aquesta manera, es pretén mostrar
al lector que les Terres de l’Ebre no són, només, un lloc on omplir el pap, sinó
un territori que val la pena visitar.
En tercer lloc,
és un llibre de llibres. Esmorzars de
l’Ebre és un reconeixement als escriptors ebrencs d’abans i d’ara. Dels
d’abans, s’hi esmenten Cristòfol Despuig, Artur Bladé i Desumvila, Jesús
Moncada, Sebastià Juan Arbó, Roc Llop i Convalia i Desideri Lombarte. Dels
d’ara, Andreu Carranza –que signa un divertit pròleg per a aquest llibre-,
Jesús Tibau, Gerard Vergés, Albert Roig, Emigdi Subirats, Núria Menasanch, Sílvia
Favà, Josep Gironès Descarrega, Ester Suñé, Jaume Llambrich, Josep Maria Sáez,
Pep Carcellé, Antonio Valmaña, Paca Bonet…
Esmorzars de l’Ebre és, a més, un llibre d’aigua.
Conscient de l’estima que la gent de les Terres de l’Ebre sent pel seu riu, que
els ha portat a defensar-lo en el passat, en el present i suposo que també en
el futur, he volgut retre-li el meu particular homenatge. Per això, la
presència del riu al llibre és constant: a Deltebre, a Amposta, a Tortosa, a
Miravet, Ginestar, Benissanet i Móra d’Ebre, a Garcia, a Flix. També hi apareixen
els rius que li donen aigua: l’Algars al seu pas entre Horta de Sant Joan i
Lledó, el Matarranya a Vall-de-roures –en un capítol especial, el qual no
hauria estat possible sense el polifacètic llibreter Octavi Serret- el
Canaletes al balneari de la Fontcalda… A més, anècdota curiosa, quan vaig
esmorzar a Horta va ploure i, quan vaig anar a Santa Bàrbara, hi havia la boira
–una altra modalitat d’aigua.
Ara que,
pensant-ho bé, potser el motiu real perquè aquest és un llibre d’aigua és que
en els meus esmorzars ebrencs no n’hi ha hagut ni gota, d’aigua. Els esmorzars
de forquilla i ganivet els he regat sempre amb vi. Això sí, sempre que pogut,
que ha estat en la immensa majoria de casos, vi de la Terra Alta.
