AULIVA MORTA
Arbequina
colrada
Perla fosca
del secà
Llustrosa i
unflada
Tacte fi i
delicat.
De
l’auliver als dits
Dels dits
al poal
Del poal al
canyís
Al canyís,
son hivernal.
T’aixeques
arrugada
Lo fred
t’ha gravat la pell
Te clareja
l’ossada
Però guardes
un cos bell.
Retornes
amb aigua bullenta
T’esbandeixes
amb aigua tèbia
Prens
pijama de sal i pebre
Coixins de
llimona i taronja.
Te
capbusses en vinagre
Sorteges
esculls de cítric
T’amoles
amb l’all tendre
I te cobres
un nou físic.
Surts del
líquid nova i vella
Amb l’acidesa
del collir aulives
Amb la
dolçor de l’apanyar pedra
Amb l’aroma
de les ponentades.
Llesca de
pa torrat
Raig d’oli
generós
Auliva
morta al plat
És aquest,
lo meu món.
