Benvolgut Jordi,
Em dic Ignasi i visc a Sarroca de
Lleida. Sóc fill d’aquesta terra. Vaig haver-ne de marxar al vint-i-vuit anys,
quan em vaig casar i vaig anar a viure a Reus. Hi vaig passar dotze anys. A
Reus van néixer les meves filles, la Joana i l’Aina. Allí vam fer-les grans, la
Maria Alba –la meva dona- i jo.
Però va arribar un moment en què
vam veure que la vida a la ciutat no era per a nosaltres. Que havíem d’acabar
la casa que teníem a mig fer a Sarroca i venir a viure aquí, al poble. A un lloc
més tranquil, a prop de la família –la meva dona és d’Arbeca, no gaire lluny
d’aquí- i els amics de tota la vida.
Jo treballo a Lleida –sóc
funcionari- i la meva dona a Maials –en una indústria agroalimentària. Les
nostres filles van a l’Escola la Roca de Sarroca. Els dissabtes, la meva dona
porta les nenes al Sícoris Club, a Lleida, a fer gimnàstica rítmica. Els
diumenges ajudo mon pare a collir olives.
De Reus, trobo a faltar dues
coses. La primera és la festa major de Sant Pere. Els Nanos, els Gegants, la
Mulassa, el Lleó, la Víbria i l’Àliga. Els castellers i el vermut –de Reus- a
la plaça del Mercadal. La Tronada i els focs artificials. I la segona, els
companys i amics d’Òmnium Cultural Baix Camp.
Em vaig fer d’Òmnium fa set o
vuit anys. No va ser pel seu posicionament polític en relació amb la
independència. No. Va ser perquè, sense conèixer-me pràcticament de res, em van
demanar de formar part d’un jurat d’un premi literari. Aquest premi es deia –es
diu- Gabriel Ferrater, i anava –i va- adreçat a joves escriptors, en les
modalitats de narrativa i poesia. A mi em va tocar poesia. Llavors, a Òmnium
Baix Camp hi havia la Irene da Rocha, la Carolina Escoda i el company d’estudis
Ramon Elias.
Més tard, el 2009, Òmnium es va
oferir a presentar “Esmorzars de Lleida”, el meu segon llibre. Va ser al local
de les Carnisseries Velles, i me’l va presentar l’Ignasi Basora. En la difusió,
van ajudar-hi l’Úrsula Subirà i el Biel Ferrer.
I el 2010, també per mediació
d’Òmnium, vam presentar “Esmorzars de l’Ebre”, en el marc de les Jornades de
Joves Escriptors.
El suport d’Òmnium a la meva
tasca literària em va portar a fer-me’n soci. I, de la mateixa manera que
Òmnium m’havia ajudat quan ho havia necessitat, jo havia de tornar a Òmnium el
que m’havia donat. Al principi, va ser poca cosa, no ho negaré, però a partir
de 2012, ja van ser més coses: vaig ser voluntari a l’encesa d’espelmes
–dibuixaven una estelada- a la plaça del Mercadal; a la gigaenquesta; vaig
acudir a totes les manifestacions que es van fer per la Diada, vaig ser
voluntari el 9-N... Encara recordo, quan va acabar el 9-N, la gent reunida al
local d’Òmnium Baix Camp, a la plaça de Prim: la Cori Torroja, l’Elena Giménez,
el meu amic Eduard López...
Ara visc a Sarroca, en un ambient
més tranquil. I, en certs, moments, trobo a faltar la moguda de Reus. Suposo
que això s’acabarà quan vagi a la seu d’Òmnium Ponent.
Jordi, ara ens trobem fent
política. Alguns, com tu, ho esteu pagant a la presó. Però algun dia sortireu,
i això ho acabarem. Pots pujar-hi de peus. I llavors, tornarem a les nostres
lletres, a la nostra llengua, a ajudar tots els llibres que s’hi escriuen.
Records,
Ignasi Revés
