Avui va
d'històries. D'històries de mar.
Les
primeres històries que vaig escoltar, van ser la dels vostres pares, la dels
vostres avis, la de les vostres famílies o la de les vostres infàncies. La meva
mare sempre ha estat una excel·lent oradora. M'explicava pocs contes però
moltes històries del poble.
Històries
de famílies, d'alegries, de penúries, de riures i d'anècdotes, de records de
temps antics, de tradició, de renoms, de paraules pròpies que només es diuen així,
aquí o allà... Històries de famílies que potser ja feia molts anys que ja no hi
eren i que vivien a la seva memòria i que ens les feia arribar, jo, també amb
els orelles de bat a bat.
A mi, la
passió per la literatura em va començar abans de saber llegir i escriure, a
partir de la rondallística popular, d'aquella que s'explica en un portal, a peu
del carrer de la Font Vella o d'una placeta, en una nit d'estiu o a la vora de
la cuina de llenya o de carbó.
Potser
per això, el dia que em va caure a les mans el primer llibre de l'Ignasi, Oli
en un llum, que transcorre en un poble de les Garrigues, com podria ser
un Castellvell, hi vaig connectar tant fàcilment.
A la
seva primera novel·la hi veureu retalls de la vida en un entorn rural que viu
de la pagesia, de l'oliva, de com fer-se un lloc al món, del jovent, del poble,
de la colla... amb una manera de fer anar la paraula, delicada, encertada,
objectiva i poètica. Com aquell qui no vol la cosa, sense fer soroll, ja t'ha
seduït.
L'Ignasi
Revés és de poble, de Sarroca de Lleida i treballa a Reus com a funcionari. Jo
diria que aquesta és la seva tapadora. Perquè la seva feina en realitat és la
d'observar i no perdre's cap detall, apuntant, registrant, gravant-ho tot en
una llibreteta, on hi va fent el sofregit i acaba emplatant el material d'una
manera o altra en una pàgina escrita.
Qualsevol
excusa és bona. Un seguit d'esmorzars entre Lleida i les Terres de l'Ebre (Esmorzars
de Lleida i Esmorzars de l'Ebre) li han servit per aturar-se, per degustar,
per valorar i per conèixer trossets de vida de les persones que les han
preparat i que l'han acompanyat a taula. On el
menjar bé ho és tot i també és el de menys.
I entre
solsticis ens retrata el pas del temps a través d'un dels seus blogs (PrimerDietari entre solsticis i Broma Plana). De tot en treu punta. L'Ignasi també col·labora en mitjans de
comunicació i revistes científiques i culturals, com SomGarrigues, entre
d'altres col·laboracions.
En el
llibre que avui ens ocupa, a banda de l'olor a sal, la roba mullada a la pell,
la fuetada del vent o el mareig de la barca quan la marc s'ofèn, hi trobarem...
·
TEMES: la memòria, la tradició, l'herència, les arrels,
les històries que amaguen les persones, les essències de cadascuna d'elles, els
llocs geogràfics, cales i caletes, túnels i accidents. Paraules de sempre, dels
grans i dels joves, del pas del temps, l de la vida, i de la mort, i de la
rendició, de la superació i de l'acceptació. Del menjar. De les festes. Dels
clans. Dels pobles. De la terra i de la mar. I els seus lligams.
· TÈCNIQUES DE MAR :Tècniques diverses que també retraten
el pas del temps, l'evolució de la tècnica i el retrocés de la natura i l'ofici
de la mar.
Perquè
hi ha pescadors pescadors, que són depredadors. Què cacen més que uns altres. I
n'hi ha d'altres que són empresaris de la mar, pagesos, ferrers, terrissaires,
escriptors, col·laboradors de la ràdio, músics, camilleros de guerra, pintors, enterramorts, soldadors, soldats,
tots ells elements que forgen caràcters.
Us
passaran per davant, mirant de fit a fit, una colla d'espècies ben diverses de
la nostra cuina, ben vives abans de saltar al plat. Algunes de les quals les
trobareu retratades amb les delicades il·lustracions de David Granato.
·
PESCA Calamar, palangró, tonyina, sípia -el peix més
tonto de la mar... O no... Ho haureu de llegir per descobrir-ho. I fins i tot tossinos amb gust de peix? També ho
haureu de llegir.
· I sobretot i pescareu PARAULES de la mar i de les nostres
terres, de la Costa Daurada, del Delta de l'Ebre... Dels racons que l'Ignasi
visita. Paraules com llàrgon, domenges, haigues de sortir, tins, beure
grasiosa, tot lo que vaigue allí, terristes/mariners (aquí som terristes),
empastrat, fenya, marc..
Ignasi
Revés és un contador d'històries. I a Històries de la mar, és un contador
d'històries d'homes que conten històries.
Pàgina
72 d’Històries de mar, si em permeteu:
“L'Antoni Mas, quan explica una història s'hi posa
a dins. La viu, i la història viu en ell. La història passa a formar part del
seu corpus, el seu ideari, la seva forma de ser. L'Antoni és explicador,
inventor, inquiet i somiador i no calen gaires preguntes perquè s'expliqui.”
L'Antoni
Mas és un personatge..... I també bé podria ser l'Ignasi. Perquè hi ha coses
que els pescadors no expliquen. Perquè hi ha coses que els escriptors no
escriuen. I perquè al cap i a la fi, jo tampoc us ho llegiré tot...
Passo la
paraula a l'Ignasi.
