Aquest
llibre no l’havia de fer jo. L’havia de fer un altre, però no tenia temps. I em
va recomanar a mi, la qual cosa li agrairé tota la vida. Aquest home es diu
Baltasar Casanova -qui firma el pròleg d’aquest llibre-, i havia llegit el meu
últim llibre fins al moment, Esmorzars de
l’Ebre. Ell va tenir clar que havia de ser jo, qui havia d’escriure aquest
llibre. I em va facilitar el contacte amb la Judit i el Xavier, els meus editors de
Sidillà. Un dia d’hivern, gris, ventós, ens vam trobar al Déu n’hi do, a la
plaça del Mercadal, aquí a Reus, i vaig acceptar l’encàrrec.
Aquest,
en un principi, havia de ser un llibre de llegendes. La continuació de Llegendes de mar de la Costa Brava,
escrit per Miquel Martín i també editat per Sidillà. Però, des de la primera
entrevista, em vaig trobar que els pescadors d’aquesta mar, la mar que va de
Calafell a les Cases d’Alcanar, no en gastaven, de llegendes. Curiosament, eren
especialistes en tocar de peus a terra. Perquè, per treballar enmig de la mar,
s’ha de ser molt pràctic, molt pragmàtic, i per molt que s’encomanin a la Mare
de Déu, o que facin conjurs al Déu dels Vents, els pescadors no se’n sortiran
si no és amb les pròpies forces i coneixements.
Les
llegendes, però, van resultar ser els mateixos pescadors i la gent de primera
línia de mar. Perquè he descobert persones molt especials, molt diferents.
Diferents de nosaltres, gent de terra endins, però també diferents entre ells
mateixos. Cada entrevista, cada capítol, aporta una mirada –o diverses mirades-
sobre la mar per part de la gent de la mar. I un podria pensar que sempre és la
mateixa mirada, però no és així. En tot cas, són complementàries. Cadascú
aporta el seu matís. Cadascú pinta la mar a la seva manera.
Mirat
així, sí que ha sortit un llibre de llegendes. I m’atreviria a dir més: aquest
és un llibre de Caràcters, en majúscula, perquè els perfils de cada personatge
estan molt ben definits. Quin caràcter el de Vicent Margalef, de l’Ametlla de
Mar, i de Carlos Rom, de Cambrils, i de Ximo Carboner, de la Ràpita, i del Ros
de la Guita, del Serrallo, i de tots els que naveguen en aquest llibre!
I
ajuda a definir-los, als personatges, la llengua que parlen, les paraules que
fan servir. He volgut respectar, i els meus editors també, la particular
llengua que parlen a cada poble de la nostra mar. Perquè no parlen igual a
Calafell que a Deltebre, ni a Altafulla que a l’Ampolla. Paraules referides al
vents, als estris de pesca, al nom dels peixos, frases fetes que beuen de la
cultura de la mar... El llibre n’és ple.
Però
aquest, deixem-ho clar, no és un llibre de llegendes. És un llibre de les
històries que m’han contat la gent de la mar. Un llibre d’històries. Una
història d’històries. Perquè en aquest món, tothom té una història per contar.
Tothom, sense excepció. Qui no podria explicar, doncs, la seva particular
història amb la mar, aquest element que tant fascina, que enganxa tant, tan
canviant de forma i color, amb aquell aroma tan particular?
El
resultat, el trobareu a les pàgines d’Històries
de mar de la Costa Daurada i el Delta de l’Ebre. No us voldria avançar gran
cosa: voldria que us hi endinséssiu com m’hi vaig endinsar jo el primer dia que
vaig entrevistar el primer pescador. Jo només sabia que no sabia res, i això
era el més bonic de tot. Que no sabia res.
Per
cert, no us penséssiu que ara sé gaire cosa més. Però no es tracta d’això.
Sabeu de què es tracta? Que sigueu vosaltres, tots i cada un de vosaltres, els
que vulgueu saber-ne més. De la nostra mar, i més enllà de la nostra mar.
Moltes
gràcies.
